Arxiu de categories Matemàtiques

Sistemes d’equacions

Instruccions abans de començar

1. Què és un sistema d’equacions

Un sistema d’equacions són dues o més equacions que compleixen certes igualtats per a uns valors determinats (solucions) de les incògnites.

Dues equacions són equivalents quan tenen les mateixes solucions.

El nombre de solucions d’un sistema és igual al grau de l’equació, tot i que en el conjunt dels nombres reals (\[\mathbb R\]) pot ser inferior quan apareixen arrels d’índex parell negatives com en aquest cas:

\[
x^2-4x+8=0
\\
\Delta=\sqrt {b^2-4*a*c}
\\
\sqrt {4^2-4*1*8}
\\
\sqrt {16-32}
\\
\sqrt{-16}
\]

En aquest article, sols veurem la resolució de sistemes de dues equacions. 

2. Classificació dels sistemes d’equacions

2.1 Segons el grau de les equacions

2.1.1.1 Lineals

Un sistema d’equacions és lineal quan tots els termes de les equacions són de grau u.

2.1.1.2 No lineals

Quan alguna o totes les equacions del sistema són de grau dos o superior, o bé són equacions no lineals, diem que és un sistema d’equacions no lineal.

2.2 Segons les soluciones del sistema

2.2.1 Sistema Compatible Determinat (SCD)

Un sistema és compatible determinat si té un nombre finit de solucions.

Per a què un sistema d’equacions sigui determinat, calen tantes equacions diferents com incògnites tingui el sistema.

Dues rectes del pla que formen un sistema compatible determinat es tallen en un punt.

\[
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
\hspace{0.2pt} +2x+3y=8
\\
-2x+8y=+14
\\
——————
\\
\hspace{9pt} 0x+11y=22
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
y=\frac{22}{11}=2
\\[0.2cm]
x=\frac{8-3y}{2}=1
\end {cases}
\]
SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT

2.2.2 Sistema Compatible Indeterminat

Un sistema compatible indeterminat és un sistema d’equacions que té infinites solucions.

Si un sistema té més incógnites que equacions diferents, serà un sistema indeterminat.

Si un sistema de dues funcions lineals del pla és indeterminat, les rectes que el formen són en realitat una mateixa recta.

\[
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
4x+6y=16
\\
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
\hspace{0.2pt} +4x+6y=16
\\
-4x-6y=-16
\\
——————-
\\
\hspace{9pt} 0x+0y=0
\end {cases}
\]
SISTEM COMPATIBLE INDETERMINAT

2.2.3 Sistema Incompatible

Un sistema és incompatible si no té solució.

Quan dues rectes del pla són paral·leles, formen un sistema incompatible.

\[
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
2x+3y=10
\\
————-
\\
0=-2
\end{cases}
\]
SISTEMA INCOMPATIBL

(Per a saber-ne, vegeu Altres mètodes de resolució de sistemes d’equacions -Batxillerat).

3. Resolució del sistemes d’equacions

Al resoldre un sistema d’equacions determinem els punts secants (d’intersecció) de les equacions del sistema entre sí. Aquests són els punts que tenen en comú les equacions del sistema.

El nombre màxim de solucions serà el grau més gran de les equacions del sistema.

3.1 Lineals

3.1.1 Reducció o Eliminació

Consisteix en eliminar o reduir una de les incògnites del sistema d’equacions. 

Per a eliminar-la, multiplicarem cada equació pel coeficient de la incògnita que volem eliminar de l’altre equació.

\[
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
4*)\,2x+3y=8
\\
3*)\,x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
8x+12y=32
\\
3x-12y=-21
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
\hspace{0.2pt} 11x+0y=11
\\
x=\frac{11}{11}=1
\\[0.2cm]
y=\frac{8-2x}{3}=2
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
1*)\,2x+3y=8
\\
2*)\,x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
2x-8y=-14
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
\hspace{0.2pt} +2x+3y=8
\\
-2x+8y=+14
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
\hspace{0.2pt} +2x+3y=8
\\
-2x+8y=+14
\\
—————-
\\
\hspace{9pt} 0x+11y=22
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
y=\frac{22}{11}=2
\\[0.2cm]
x=\frac{8-3y}{2}=1
\end {cases}
\]

3.1.2 Igualació

Per tal d’aplicar el mètode d’igualació, aïllarem la mateixa incògnita de cada equació i després igualarem ambdues expressions.

\[
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
x=\frac{8-3y}{2}
\\
x={-7+4y}
\end {cases}
\\[1.5cm]
\begin {cases}
\frac{8-3y}{2}={-7+4y}
\\[0.2cm]
(8-3y)=2*(-7+4y)
\\[0.2cm]
8-3y=-14+8y
\\[0.2cm]
-3y-8y=-14-8
\\[0.2cm]
-11y=-22
\\[0.2cm]
y=\frac{22}{11}=2
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
x=\frac{8-3y}{2}=1
\end {cases}
\]

3.1.3 Substitució

En el mètode de substitució, aïllarem una de les incògnites i la substituirem a l’altra equació.

\[
\begin {cases}
2x+3y=8
\\
x-4y=-7
\end {cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
y=\frac{8-2x}{3}
\\[0.2cm]
x-4*(\frac{8-2x}{3})=-7
\\[0.2cm]
x-\frac{32-8x}{3}=-7
\\[0.2cm]
\frac{3x-32+8x}{3}=\frac{-21}{3}
\\[0.2cm]
3x+8x=-21+32
\\[0.2cm]
11x=11
\\[0.2cm]
x=1
\end {cases}
\\[1.5cm]
\begin {cases}
y=\frac{8-2x}{3}
\\[0.2cm]
y=2
\end {cases}
\]

3.1.4 Mètode gràfic

Aïllarem la \[y\] de cada equació i les representarem en un mateix gràfic.

Si el sistema és compatible determinat, el punt d’intersecció d’ambdues rectes serà la solució del sistema.

Si és indeterminat, ambdues rectes seran coincidents.

Si és incompatible, seran paral·leles.

SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT

3.2 No lineals

El millor mètode de resoldre sistemes d’equacions no lineals sol ser el mètode de substitució, tot i que s’ha d’analitzar en cada cas el sistema per a determinar quin és el millor métode de resolució.

Per a saber-me  més, vegeu Altres mètodes de resolució d’equacions -Batxillerat).

\[
\begin {cases}
x^2+y^2=25
\\
x+y=5
\\
\end{cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
x^2+y^2=25
\\
x=5-y
\\
\end{cases}
\\[1cm]
\begin {cases}
(5-y)^2+y^2=25
\\
(25-10y+y^2)+y^2=25
\\
2y^2-10y=0
\\
y*(2y-10)=0
\\
y=5, 0
\\
x=0, 5
\end{cases}
\]

4. De tres equacions amb tres incògnites

Per a resoldre un sistema de tres equacions amb tres incògnites, usarem el sistema de reducció entre la primera i la segona equació, després entre la primera i la tercera i finalment entres les dues equacions resultants:

\[
2x+3y-z=4
\\
4x-2y+5z=7
\\
7x-5y+2z=4
\\[1cm]
*-2)2x+3y-\enspace z=4
\\
\hspace{1.2cm}4x-2y+5z=7
\\
———————–
\\
\hspace{1.2cm}0x+8y-7z=1
\\[1cm]
\hspace{0.5cm}7*) 2x+3y-\enspace z=4
\\
-2*)7x-5y+2z=4
\\
————————–
\\
\hspace{1.9cm}31y-11z=20
\\[1cm]
\hspace{0.2cm}31*) \hspace{0.3cm}8y-\enspace 7z=1
\\
-8*)31y-11z=20
\\
———————
\\
\hspace{1.2cm}-129z=-129
\\[1cm]
z=\frac{129}{129}=1
\\
y=\frac{1+7z}{8}=1
\\
x=\frac{4+z-3y}{2}=1
\]

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Altres mètodes de resolució de sistemes d’equacions

Instruccions abans de començar

1. Gauss

El mètode de resolució de sistemes d’equacions per Gauss, segueix el mètode clàssic de resolució per reducció. La diferència és que eliminarem les incògnites ordenadament (primer la \[x\], després la \[y\] i finalment la \[z\]) i que farem servir matrius sols amb els coeficients en comptes de tota l’equació.

A tall d’exemple,  resoldrem primer un sistema d’equacions amb tres incògnites pel mètode reducció ordenadament:

\[
2x+3y-z=4
\\
4x-2y+5z=7
\\
7x-5y+2z=4
\\[1cm]
*-2)2x+3y-\enspace z=4
\\
\hspace{1.2cm}4x-2y+5z=7
\\
———————–
\\
\hspace{1.2cm}0x+8y-7z=1
\\[1cm]
\hspace{0.5cm}7*) 2x+3y-\enspace z=4
\\
-2*)7x-5y+2z=4
\\
————————–
\\
\hspace{1.9cm}31y-11z=20
\\[1cm]
\hspace{0.2cm}31*)\hspace{0.3cm}8y-\enspace 7z=1
\\
-8*)31y-11z=20
\\
———————
\\
\hspace{1.2cm}-129z=-129
\\
z=\frac{129}{129}=1
\\
y=\frac{1+7z}{8}=1
\\
x=\frac{4+z-3y}{2}=1
\]

Per a resoldre un sistema d’equacions per Gauss fem la triangulació superior de matriu ( fem zeros a la part inferior de la diagonal de la matriu).

Si el sistema resultant és compatible, el resoldrem. Si és incompatible, acabarem l’exercici.

Observeu que obtenim els mateixos resultats que fent-ho pel mètode anterior de reducció:

\[
\left[ \begin{matrix} \color{red} 2 & \hspace{27px} 3 & -1 & 4 \\ 4 & \hspace{0.3cm} -2 & \hspace{0.3cm} 5 & 7 & \\ 7 & \hspace{0.3cm} -5 & \hspace{0.3cm}2 & 4 \end{matrix} \right]
\\[0.5cm]
\hspace{1cm}\downarrow \enspace 2F_1-F_2
\\[0.5cm]
\left[ \begin{matrix} \color{red} 2 & \hspace{27px} 3 & -1 & 4 \\ 0 & \hspace{27px} 8 & \hspace{0.05cm} -7 &1 \\ 7 & \hspace{0.3cm}-5 & \hspace{0.4cm} 2 & 4 \end{matrix} \right]
\\[0.5cm]
\hspace{1cm} \downarrow \enspace 7F1-2F_3
\\[0.5cm]
\left[ \begin{matrix} \hspace{4px}2 & \hspace{27px} 3 & -1 & 4 \\ 0 & \hspace{27px} \color{red}8 & \hspace{0.05cm} -7 & 1 \\ 0 & \hspace{0.5cm}31 & -11 & \hspace{5px} 20 \end{matrix} \right]
\\[0.5cm]
\hspace{1cm} \downarrow \enspace 31F_2-8F_3
\\[0.5cm]
\left[ \begin{matrix} \hspace{4px}2 & \hspace{27px} 3 & -1 & 4 \\ 0 &\hspace{27px}  \color{red}8 & \hspace{0.05cm} -7 & 1 \\ 0 & \hspace{0.6cm}0 & -129 & \hspace{5px} -129 \end{matrix} \right]
\]

La tercera fila d’aquesta matriu triangulada ens diu que \[-129z=-129\], i per tant,\[ z=1.\]

De la segona fila, \[8y-7z=1,,  y=\frac{1+7z}{8}=1.\]

I de la primera, \[2x+3y-z=4, ,x=\frac{4-3y+z}{2}=1.\]

Quant a la resolució d’un sistema indeterminat:

\[
2x+3y-z=4
\\
4x-2y+5z=7
\\
6x+y+4z=11
\\[1cm]
\begin{bmatrix} 2 & \hspace{0.7cm}3 & -1 & 4 \\ 4 & \hspace{0.3cm}-2 & \hspace{0.3cm}5 & 7\\ 6 & \hspace{0.7cm}1 & \hspace{0.3cm}4 & 11 \end{bmatrix}
\\[1cm]
\begin{bmatrix} 2 & \hspace{0.7cm}3 & -1 & 4 \\0 & \hspace{0.6cm}8 & \hspace{0.05cm}-7 & 1\\ 0 & \hspace{0.6cm} 0& \hspace{0.05cm} 0 & 0 \end{bmatrix}
\]

Sols les dues primeres equacions són linealment independents. El resolem, per tant, com un sistema indeterminat (SCI):

\[2x+3y-z=4
\\
8y-7z=1
\\[1cm]
z=\lambda
\\
y=\frac{1+7z}{8}=\frac{1}{8}+\frac{7}{8}\lambda
\\
x=\frac{4+z-3y}{2}=\frac{29}{16}-\frac{13}{16}\lambda
\]

2. Crammer

El mètode de Crammer usa els determinants per a calcular els resultats del sistema d’equacions. Consisteix en canviar la columna de coeficients de la incògnita que volem calcular per la dels termes independents:

\[
\Delta x=\frac{\left| \begin{matrix}\hspace{4px} \color{red}4 & \hspace{27px} 3 & -1 \\ \color{red}7 & \hspace{0.4cm} -2 \hspace{0.2cm} 5 \\\color{red}4 & \hspace{0.4cm} -5 & \hspace{0.2cm} 2 \end{matrix} \right|}{|A|}=\frac{129}{129}=1
\\
\Delta y=\frac{\left| \begin{matrix} \hspace{4px}2 & \hspace{27px} \color{red} 4& -1 \\ 4 & \hspace{27px} \color{red} 7 & \hspace{0.2cm}5 \\ \hspace{0.1cm}7 & \hspace{0.7cm} \color{red}4 & \hspace{0.2cm} 2 \end{matrix} \right|}{|A|}=\frac{129}{129}=1
\\
\Delta z=\frac{\left| \begin{matrix} \hspace{4px}2 & \hspace{27px} 3 & \hspace{10px} \color{red}4 \\ 4 & \hspace{0.4cm} -2 & \hspace{15px} \color{red} 7 \\ 7 & \hspace{0.4cm}-5 & \hspace{15px} \color{red} 4 \end{matrix} \right|}{|A|}=\frac{129}{129}=1
\]

Quan el determinant de la matriu és zero, \[|A|=0\],  diem que el sistema no és de Cramer. En aquest cas, per a resoldre el sistema indeterminat farem servir sols les equacions que són linealment independents fent la substitució \[z=\lambda\] que ara formarà part del terme independent:

\[
\begin{vmatrix} 2 & \hspace{0.7cm}3 &-\lambda &4 \\ 4 & -2 &\hspace{0.4cm}5\lambda &7 \end{vmatrix}
\\[1cm]
\begin{vmatrix} 2 & \hspace{0.7cm}3 & 4+\lambda \\ 4 & -2 & \hspace{0.4cm} 7-5\lambda \end{vmatrix}
\\[1cm]
\Delta x=\frac{\begin{vmatrix}4+\lambda & \hspace{0.3cm}3 \\ 7-5\lambda & -2 \end{vmatrix}}
{{\begin{vmatrix} 2 & \hspace{0.3cm}3 4 & -2 \end{vmatrix} }}=\frac{29}{16}-\frac{13}{16}\lambda
\\
\Delta y=\frac{\begin{vmatrix}2 & \hspace{0.3cm}4+\lambda \\ 4 & \hspace{0.3cm}7-5\lambda \end{vmatrix}}
{{\begin{vmatrix} 2 & \hspace{0.3cm}3 4 & -2 \end{vmatrix} }}=\frac{1}{8}+\frac{7}{8}\lambda
\]

3. Teorema de Rouché-Fröbenius

Sistema Compatible Determinat (SCD): \[Rang A=Rang A^*=3\]

Sistema Compatible Indeterminat (SCI): \[Rang A=Rang A^*=2\]

Sistema Incompatible (SI): \[Rang A=2, Rang A^*=3\]

Per a determinar els rangs de la matriu de coeficients \[A\] i de l’ampliada \[A^*\], farem la triangulació del sistema i analitzarem el nombre de files independents de cadascuna. 

Si el determinant de la matriu de coeficients és zero, vol dir que el sistema no és determinat.

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Resolució d’equacions d’una incògnita

Instruccions abans de començar

Una equació és una igualtat entre dues expressions matemàtiques que conté quantitats conegudes (coeficients) i quantitats desconegudes (incògnites). Resoldre una equació és trobar totes les solucions de l’equació.

Les equacions es poden classificar segons el nombre de solucions i el grau de l’equació. Si tenim més d’una equació, diem que és un sistema d’equacions.

1. De primer grau

Per a resoldre una equació de primer grau, farem el següents:

  1. Eliminarem els denominadors: per a eliminar els denominadors usarem el mètode del mínim comú múltiple.
  2. Resoldrem els parèntesis: aplicant la propietat distributiva \[a*(b+c)=a*b+a*c\].
  3. Passarem a una banda de la igualtat els monomis sense \[x\] i a l’altra els termes independents. Recordeu que fem l’operació inversa al terme que volem moure per a passar-lo a l’altra banda de l’equació.
  4. Reagrupem els monomis després de cada moviment.
  5. Finalment, aïllem la \[x\] passant a dividir el coeficient que la multiplica:

\[2x+9=6+5x\]

En aquest cas no hi ha ni denominadors ni parèntesis, anem doncs al tercer pas. Posem les \[x\] a l’esquerra de la igualtat i el termes independents a la dreta.

Movem el \[9\] de l’esquerra a la dreta restant-lo a cada banda de la igualtat:

\[2x+9-9=6+5x-9\]

Agrupem els monomis (termes) semblants

\[2x=5x-3\]

Ara canviem de banda el \[5x\] restant-lo a cada costat de l’equació:

\[2x-5x=5x-5x-3\]

Tornem a regrupar termes:

\[-3x=-3\]

I aïllem la \[x\] passant a divdir el coeficient que la multiplica:

\[x=\frac{-3}{-3}=1\].

Un altre exemple amb denominadors i parèntesis:

\[2*(2x+5)+\frac{x+2}{3}-\frac{5*(x-3)}{2}=\frac{5x+35}{2}\]

Multipliquem a cada banda pel mínim comú múltiple:

\[6*[(2*(2x+5)+\frac{x+2}{3}-\frac{5*(x-3)}{2}]=6*(\frac{5x+35}{2})\]

Eliminem els denominadors:

\[12*(2x+5)+2*(x+2)-15*(x-3)=3*(5x+35)\]

Reagrupem els monomis semblants:

\[(24x+60)+(2x+4)-(15x-45)=(15x+105)\]

Movem les \[x\] a l’esquerre de la igualtat i els termes independents a la dreta:

\[24x+2x-15x-15x=105-60-4-45\]

I aïllem la \[x\]:

\[
-4x=-4
\\
x=\frac{-4}{-4}=1
\]

2. De segon grau

2.1 Completa

Per a resoldre una equació de segon grau completa (amb tots els termes,  \[ax^2+bx+c=0\])  usarem la següent fórmula:

\[x=\frac{-b\pm \sqrt{b^2-4*a*c}}{2*a}\], per exemple

\[
x^2+5x+6=0 \enspace a=1,\enspace b=5, \enspace c=6:
\\
x=\frac{-5\pm \sqrt{(5)^2-4*1*6}}{2*1}=
\\
\frac{-5 \pm \sqrt{(5)^2-24}}{2}=
\\
\frac{-5\pm \sqrt{1}}{2}=\frac{-5\pm 1}{2}
\\
x_1=\frac{-4}{2}=-2
\\
x_2=\frac{-6}{2}=-3
\]

2.2 Incompleta (b=0)

\[
ax^2+c=0
\\
x=\pm \sqrt{\frac {-c}{a}}
\]

Exemple:​

\[4 x^2-36=0
\\
x=\pm \sqrt{\frac{-(-36)}{4}}
\\
x=\pm 3
\]

2.3 Incompleta (c=0)

\[ax^2+bx=0
x(ax+b)=0
\\
x_1=0
\\
ax_2+b=0
\\
x_2=-\frac{b}{a}
\]

Exemple:

\[
3x^2+6x=0
\\
x(3x+6)=0
\\
x_1=0
\\
x_2=-\frac{6}{3}=-2
\]

3. Calcular el nombre de solucions

Per a determinar el nombre de solucions d’una equació de segon grau sense resoldre-la, en calcularem el discriminant: \[\Delta=b^2-4*a*c.\]

3.1 Dues solucions

\[
\Delta>0
\\
x^2+5x+6=0
\\
\Delta=5^2-4*1*6>0 \enspace (x_1= -2,x_2=-3)
\]

3.2 Una solució doble

\[
\Delta=0
\\
x^2+4x+4=0
\\
\Delta=4^2-4*1*4=0 \enspace (x_1=+2,x_2=+2)
\]

3.3 Cap solució

\[
\Delta<0
\\
x^2+5x+9=0
\\
\Delta=5^2-4*1*9<0
\]

4. Biquadrades

Les equacions biquadrades (\[ax^{2n}+bx^n+c=0\]) es resolen fent un canvi de variable (\[x^n=t\])  que les transforma en una equació de segon grau:

\[
a*x^{2n}+b*x^n+c=0
\\
(x^n=t)
\\
a*t^2+b*t+c=0\]

Exemple:

\[
x^4-5 \color {red}{x^2}+4=0 \enspace (\color {red}{x^2=t})
\\
t^2-5t+4=0
\\
t=\frac{-(-5) \pm \sqrt{(-5)^2-4*1*4}}{2*1}
\\
t=\frac{5 \pm \sqrt{25-16}}{2}
\\
t_1=4
\\
t_2=1
\\
x_1=\sqrt{t_1}=\pm \sqrt{4}= \pm 2
\\
x_2=\sqrt{t_2}=\pm \sqrt{1}=\pm 1
\]

Un altre exemple: \[x^6-9x^3+8=0.\]

Fixeu-vos que això també és una equació biquadrada, perquè l’exponent del primer monomi és el doble de l’exponent del segon monomi i el tercer és el terme independent. 

La resolem de la mateixa manera:

\[
x^6-9 \color{red}{x^3}+8=0 \enspace (\color{red}{x^3=t})
\\
t^2-9t+8=0
\\
t=\frac{-(-9) \pm \sqrt{(-9)^2-4*1*8}}{2*1}
\\
t=\frac{9 \pm 7}{2}
\\
t_1=8
\\
t_2=1
\\
x_1=\sqrt{t_1}=\pm \sqrt{8}= \pm 2 \sqrt{2}
\\
x_2=\sqrt{t_2}=\pm \sqrt{1}=\pm 1
\]

Si algun dels resultats de la \[t\] és negatiu, no es podrà trobar la  \[x\] corresponent.

5. Irracionals

Són equacions en les quals la incògnita és sota una arrel, per exemple, \[\sqrt{x+1}=9\]. Per simplificació, sols analitzarem la resolució d’equacions irracionals amb arrels quadrades.

5.1 Amb una arrel

Per a solucionar una equació irracional:

  1. Posarem el terme amb arrel a un costat de la igualtat i la resta de termes a l’altra,
  2. Elevarem cada terme al quadrat per tal d’eliminar l’arrel, i
  3. Resoldrem l’equació que resulti de fer els passos anteriors:
\[
\sqrt{2x-6}+2=4
\\
\sqrt{2x-6}=4-2
\\
\sqrt{2x-6}=2
\\
(\sqrt{2x-6})^2=2^2
\\
2x-6=4
\\
2x=4+6
\\
2x=10
\\
x=\frac{10}{2}=5
\]

5.2 Amb dues arrels

És el mateix procediment de resolució, però quan hi ha dues arrels, el càlcul sol ser més fàcil posant una arrel a cada banda de la igualtat. Si hi ha dues arrels, haurem de repetir els passos \[1\] i \[2\] dues vegades per a eliminar-les totes:

\[
\sqrt{2x-3}+\sqrt{x+7}=4
\\
\sqrt{2x-3}=4-\sqrt{x+7}
\\
\sqrt{2x-3})^2=(4-\sqrt{x+7})^2
\\
2x-3=16-2*4*\sqrt{x+7}+(\sqrt{x+7})^2
\]

Ara que sols queda una arrel, continuarem el procés com en el cas anterior:

\[
2x-3=16-8\sqrt{x+7}+(x+7)
\\
2x-3-16-(x+7)=-8\sqrt{x+7}
\\
x-26=-8\sqrt{x+7}
\\
(x-26)^2=(-8\sqrt{x+7})^2
\\
x^2-52x+676=64(x+7)
\\
x^2-116x+228=0
\\
x_1=114
\\
x_2=2
\]

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Altres mètodes de resolució d’equacions

Instruccions abans de començar

1. Equacions logarítmiques:

Són equacions que la incògnita és a l’argument d’un o més logaritmes (p.e:\[2*log(x+6)\]).

El logaritme és la funció inversa de les funcions exponencials (la inversa de les funcions potencials és la radicació): \[b^{exp}=n\] (potència), \[ log_b(n)=exp\]; \[2^3=8, , log_2(8)=3\].

El logaritme d’un nombre és l’exponent al qual hem d’elevar la base per obtenir el nombre. En aquest exemple, el logaritme de vuit en base dos és tres. 

Els logaritmes foren inventats per  John Napier a principis del segle XVII. La utilitat dels logaritmes és simplificar el càlcul quan hem d’operar amb nombres molt grans o molt petits.

Els logaritmes més comuns són els decimals o de base 10  ( \[log_{10}\]  o \[log \]). Els logaritmes naturals o neperians ( \[log_e \] o \[Ln \])  tenen de base el nombre irracional \[e\].

1.1 Propietats dels logaritmes

Les propietats dels logaritmes són necessàries per a poder resoldre’n les equacions. Són les següents:

(Forma compacta = Forma desenvolupada)

\[
log_b(x*y)= log_b (x) + log_b (y)\\
log(2*3)=log(2)+log(3)\\
\\[1cm]
log_b (\frac{x}{y})= log_b (x) – log_b (y)\\
log(2*3)=log(2)-log(3)[1cm]
log_b (x^n)= n*log_b (x)\\
log (2^3)=3*log(2)\\
\\[1cm]
log_b (x<=0) \notin \enspace \mathbb{R}\\
log(0), log(-2) \notin \enspace \mathbb{R}.\\
\]

1.2 Resolució d’equacions amb un sol logaritme

La incògnita del logaritme pot ser la base, l’exponent o el nombre, però per a resoldre’l sense calculadora sempre farem l’antilogaritme o potència. El mètode de resolució d’equacions logarítmiques és:

1. Descomponem les bases compostes (que no són primeres)
2. Fem l’antilogaritme
3. Resolem l’equació
4. Comprovem el resultat.

\[
log_2(16)=x
\\
2^x=16
\\
2^x=2^4
\\
x=4
\\[1cm]
log_x(16)=4
\\
x^4=16
\\
x^4=2^4
\\
x=2
\\[1cm]
log_2(x)=4
\\
2^4=x
\\
x=16
\\[1cm]
log(3x+10)=4
\\
3x+10=10^4
\\
x=\frac{10^4-10}{3}
\\
x=3 330
\]

1.3 Amb més d’un logaritme

Si hi ha més d’un logaritme, no es podrà usar el mètode anterior de resoldre fent l’antilogaritme. En aquest cas, farem servir les propietats dels logaritmes per a transformar l’equació en la forma compacta equivalent i quan l’hagem transformat amb un sol logaritme, farem l’antilogaritme:

\[
log(x+1)+log(x-3)=log(5x-13)
\\
log[(x+1)*(x-3)]=log(5x-13)
\\
(x+1)*(x-3)=5x-13
\\
x^2-2x-3=5x-13
\\
x^2-7x+10=0
\\
x_1=5
\\
x_2=2
\\[1cm]
log_5(x+2)^4-1=log_5(x+2)+5
\\
log_5(x+2)^4-log_5(x+2)=5+1
\\
4*log_5(x+2)-log_5(x+2)=6
\\
3*log_5(x+2)=6
\\
log_5(x+2)=2
\\
x+2=5^2
\\
x=25-2=23
\]

En el primer exemple, \[x=2\] no és cap solució perquè l’argument de \[log(x-3), log(5x-13)\] és negatiu.

2. Equacions exponencials

Una equació és exponencial quan la incògnita és a l’exponent. Per a resoldre una equació exponencial usarem les propietats de les potències.

2.1 Propietats de les potències

Per a resoldre una equació potencial farem servir les propietats de les potències (recordeu que podem operar potències si tenen la mateixa base o el mateix exponent).

\[
a^n*a^m=a^{n+m}:
\\
2^6*2^9=2^{15}
\\[1cm]
a^n \div a^m=a^{n-m}
\\
2^{6} \div 2^9=2^{-3}
\\[1cm]
(a^n)^m=a^{n*m}
\\
(2^3)^9=2^{27}
\\[1cm]
a^0=1
\\
2^0=1,(\sqrt{2})^{ 0}=1, \pi^0=1, (-2)^0=1
\\[1cm]
a^1=a
\\
2^1=2
\\[1cm]
a^{-n}=\frac{1}{a^n}
\\
2^{-6}=\frac{1}{2^6}
\]

2.2 Resolució d’equacions exponencials

El mètode per a resolder equacions exponencials és el següent:

1. Descompondre les bases compostes en bases primeres
2. Trobar l’expressió potencial comuna a tots els termes
3. Fer el canvi d’aquesta expressió potencial comuna per t.
4. Resoldre l’equació resultant.
5. Desfer el canvi.

\[
2^{(x+3)}+4^{(x+1)}-320=0
\\
2^{(x+3)}+(2^2)^{(x+1)}-320=0
\\
2^{(x+3)}+2^{(2x+2)}-320=0
\\
2^x*2^3+(2^x)^2*2^2-320=0
\\
2^x=t
\\
4t^2+8t-320=0
\\
t=8, -10
\\
2^x=8
\\
x=3
\]

(Hem ignorat la solució \[t=-10\] perquè \[-10=2^x\] no es pot resoldre.)

3. Equacions trigonomètriques

Són equacions que tenen la incògnita en l’argument de funcions trigonomètriques. Per a resoldre-les, fem servir les identitats trigonomètriques.

3.1 Identitats trigonomètriques

IDENTITATS-TRIGONOMETRIQUES

3.2 Resolució d’equacions trigonomètriques

Tot i que no hi ha un mètode únic per a resoldre una equació trigonomètrica, en general es poden resoldre seguint el següent esquema:

1. Transformem les sumes en productes o els productes en sumes per tal de convertir els arguments amb més d’un angle en arguments amb un sol angle.
2. Transformem les funcions trigonomètriques derivades en les funcions trigonomètriques fonamentals (sin, cos).
3. Transformem tots els angles no simples de l’equació en simples.
4. Transformem tots els sinus a cosinus o a l’inrevés fent servir la identitat trigonomètrica fonamental (\[sin^2+cos^2=1\]).
5. Resolem l’equació trigonomètrica resultant.

Però l’ordre a seguir pot ser diferent per a cada equació trigonomètrica. Haurem d’avaluar en cada cas quin ordre s’ha de seguir per a resoldre l’equació de la millor manera.

Recordeu que el resultat d’una equació trigonomètrica es correspon amb dos angles i que també hi hem d’afegir els angles que es generen en cada volta completa a la circumferència (\[360*k, 2\pi*k\]). Per tant, la solució d’una equació trigonomètrica no és única, sinó que és una família de solucions:

\[
tg(\frac{\alpha}{2})=2
\\
arctg(2)=\alpha
\\
alpha=63.435º+360*k, k \in  \mathbb{N}
\]

En aquest cas, simplifiquem una equació trigonomètrica amb més d’una funció i angles compostos en una equació d’una sola funció:

\[
{cos(2\alpha)+cos(\alpha)}*{sin(2\alpha)+sin(\alpha)}=0
\\
2cos^2{\alpha}-1+cos{\alpha}*2sin{\alpha}*cos{\alpha}+sin{\alpha}=0
\\
2*(1-sin^2{\alpha})-1+2sin{\alpha}*(1-sin^2{\alpha})+sin{\alpha}=0
\\
2-2sin^2{\alpha}-1+2sin{\alpha}-2sin^3{\alpha}+sin{\alpha}=0
\\
-2sin^3{\alpha}-2sin^2{\alpha}+3sin{\alpha}+1=0
\\
t=sin{\alpha}
\\
2t^3+2t^2-3t-1=0
\\
t=1,\frac{-2+\sqrt{2}}{2},\frac{-2-\sqrt{2}}{2}
\\
x=arcsin(t)=90º,-17.03º\\
\]

La tercera solució \[sin^{-1}(\frac{-2-\sqrt 2}{2})\] no és possible perquè \[\frac{-2-\sqrt 2}{2}=-1.707.\]

Demostrem una igualtat trignomètrica reduint les expressions de cada banda de la igualtat amb més d’una funció i angles compostos a una sola funció amb un angle simple:

\[
tg^2 \alpha-sin^2 \alpha=tg^2 \alpha*sin^2 \alpha
\\
\frac{sin^2\alpha}{cos^2\alpha}-sin^2\alpha=\frac{sin^2\alpha}{cos^2\alpha}*sin^2\alpha
\\
\frac{sin^2\alpha-sin^2\alpha*cos^2\alpha}{cos^2\alpha}=\frac{sin^4\alpha}{cos^2\alpha}
\\
sin^2\alpha-sin^2\alpha*(1-sin^2\alpha)=sin^4\alpha
\\
sin^2\alpha-sin^2\alpha+sin^4\alpha=sin^4\alpha
\\
sin^4\alpha=sin^4\alpha
\]

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Límits i continuïtat

Abans de començar

1. Límit d’una funció en un punt

El límit d’una funció \[f(x)\] en un punt \[x=a\] és el valor al qual s’aproxima la funció quan \[x\] s’aproxima al valor \[a: \, \lim_{x \to a} f(x)= \, L\].

Exemple:

\[y=\lim_{x \to 2}2*x+6=2*2+6=10\]

xy=2*x+6
1.99.8
1.999.98
1.99999.9998
1.999999.99998
1.9999999.999998

Quan \[L\] és un valor real o infinit (\[\pm \infty\]) diem que el límit és determinat.

Exemple:

\[
\lim_{x \to 3} x^3-5= \,22 \\
\lim_{x \to \infty} x^3-5= \, \infty
\]

El límit d’una funció és indeterminat quan és un valor indefinit.

Exemple:

\[\lim_{x \to 5}\frac{x-5}{x^2-25}= \, \frac{0}{0}\].

\[ \frac{0}{0}\] es un resultat indeterminat perquè té moltes solucions.

Les indeterminacions (resultat indeterminats) que podem trobar quan resolem el límit d’una funció en un punt són: \[\frac{0}{0}, \, \frac{\infty}{\infty}, \, \infty-\infty, \, 1^{\infty}, \, 0*\infty, \, 0^0 \, i \, \infty^0\].

1.1 Límits laterals d’una funció

Per a determinar quin és el límit d’una funció en un punt hem de determinar el límit d’aquesta funció quan ens hi aproximem per l’esquerra o per la dreta. Si el límits laterals no coincideixen, el límit serà indefinit i per tant la funció no tindrà límit.

Exemple:

\[
f(x)
\begin{cases}
x^2-2 \enspace si \enspace-\infty \lt x \lt 2\\
4 \hspace{1.3cm} si \enspace 2 \leq x \lt 4
\end{cases}
\\[1cm]
\lim_{x \to +2^-} f(x)=\lim_{x \to +2^-}x^2-2=2\\
\lim_{x \to +2^+} f(x)=\lim_{x \to +2^+}4=4
\]

La funció anterior és una funció a trossos formada per les funcions \[y=x^2-2\] i la funció \[y=4\]. Quan ens aproximem a \[x=2, \, f(x)\] té valors diferents. Els límits laterals no coindeixen, per tant, la funciò no té un límit definit.

2. Propietats dels límits

Si el límit d’una funció existeix, es compleixen les següents propietats:

i) El límit d’una suma de funcions és igual a la suma dels límits de cada funció:

\[\lim_{x \to a}[f(x)+g(x)]=\lim_{x \to \infty}f(x)+\lim_{x \to \infty}g(x)\]

ii) El límit d’un producte de funcions és igual al límit d’una funció multiplicat pel límit de l’altra:

\[\lim_{x \to a}[{f(x)}*{g(x)}]=\lim_{x \to a}f(x)*\lim_{x \to a}g(x)\]

iii) El límit d’un quocient de funcions és igual al límit de la funció dividend dividit pel límit de la funció divisor:

\[\lim_{x \to a}[\frac{f(x)}{g(x)}]=\frac{\lim_{x \to a}f(x)}{\lim_{x \to a}g(x)}\]

iv) El límit d’una funció base elevada a una funció exponent és igual al límit de la funció base elevat al límit de la funció exponent:

\[\lim_{x \to a}[{f(x}^{g(x)}]={\lim_{x \to a}f(x)}^{\lim_{x \to a}g(x)}\]

v) El límit del logaritme d’una funció és igual al logaritme del límit de la funció:

\[\lim_{x \to a}{log_a{f(x)}}=log_a[{\lim_{x \to a}f(x)}]\]

2. Càlcul de límits indeterminats

Segons el tipus d’indeterminació que resulti resolent el límit d’una funció, farem servir un mètode diferent per a determinar-ne el valor:

2.1 \[(\frac{0}{0})\]

Per a resoldre aquesta indeteminació factoritzarem el numerador i el denominador, simplificarem la fracció algebraica i tornarem a fer el límit:

Exemple:

\[
\lim_{x \to 5}\frac{x-5}{x^2-25}= \, \frac{0}{0} \\
\lim_{x \to 5}\frac{x-5}{(x+5)*(x-5)}= \\
\lim_{x \to 5}\frac{1}{(x+5)}=\frac{1}{10}
\]

2.2 \[(\frac{\infty}{\infty})\]

Per a resoldre aquesta indeterminació, dividim cada monomi del numerador i del denominador pel monomi de grau més gran de la funció:

\[
lim_{x \to \infty}\frac{5x^2-3x+8}{x+2}= \, \frac{\infty}{\infty} \\
lim_{x \to \infty}\frac{(5x^2-3x+8) \div x^2}{(x+2) \div x^2}= \\
lim_{x \to \infty}\frac{5x^2/x^2-3x/x^2+8/x^2}{(x/x^2+2 \div x^2)}= \\
lim_{x \to \infty}\frac{5-3/x+8/x^2}{(1/x+2/ x^2))}= \\
\frac{5+0+0}{(0+0)}= \\
\frac{5}{(0)}=\infty
\]

Però la manera més fàcil de resoldre les indeterminacions \[\frac{0}{0}, \, \frac{\infty}{\infty}\] és pel mètode de l’Hôpital. Aquest métode consisteix en derivar el numerador i el denominador fins obtenir un limit determinat:

\[
lim_{x \to 5}\frac{x-5}{x^2-25}= \, \frac{0}{0} \\
lim_{x \to 5}
\frac
{\frac{d}{dx}(x-5)}
{\frac{d}{dx}(x^2-5)}= \\
lim_{x \to 5}(\frac{1}{2x})=\frac{1}{10}
\\[1cm]
lim_{x \to \infty}(\frac{5x^2-3x+8}{x+2})= \, \frac{\infty}{\infty} \\
lim_{x \to \infty}
\frac
{
\frac{d}{dx}5x^2-3x+8
}
{
\frac{d}{dx}x+2
}= \\
lim_{x \to \infty}[\frac{10x-3}{1})]= {\infty}
\]

2.3 \[(\infty-\infty)\]

Quan no podem concloure quín és el límit de la funció si la indeterminació és \[\infty-\infty\], resoldrem el límit multiplicant pel conjugat si apareixen arrels a la funció o resolent la suma/ resta de les fraccions algebraiques:

\[
\lim_{x \to \infty}{\sqrt{(6x^2+8x)}-(x+4)}= \, \infty-\infty \\
\lim_{x \to \infty}{\sqrt{6x^2+8x}-(x+4)}\frac{\sqrt{6x^2+8x}+(x+4)}{\sqrt{6x^2+8x}+(x+4)}= \\
\lim_{x \to \infty}\frac{(6x^2+8x)-(x+4)^2}{\sqrt{6x^2+8x}+(x+4)}= \frac{\infty}{\infty}\\
\lim_{x \to \infty}\frac{(5x^2/x^2-16/x^2)}{\sqrt{\frac{(6x^2+8x)}{x^4}}+(x/x^2+4/x^2))}= \\
\lim_{x \to \infty}\frac{(5)}{0}= \infty
\] \[
\lim_{x \to 3}\frac{1}{x^2-2}-\frac{4x}{x+5}=\frac{\infty}{\infty}\\
\lim_{x \to 3}\frac{x+5-4x(x^2-2)}{(x+5)(x^2+2)}\\
\lim_{x \to 3}\frac{-4x^3+9x+5}{x^3+5x^2+2x+10}=-4
\]

2.4 \[(1^{\infty})\]

El mètode més senzill per a resoldre aquesta indeterminació és: \[\lim_{x \to \infty}{f(x)}^{g(x)}=e^{\lim_{x \to \infty}{[f(x)-1]}*g(x)}\]

Exemple:

\[
\lim_{x \to \infty}{(\frac{x^2+5x}{x^3}+2)}^\frac{1}{x+1}=\\
e^{\lim_{x \to \infty}}[{(\frac{x^2+5x+2x^3}{x^3}-1)}^\frac{1}{x+1}]=\\
e^{\lim_{x \to \infty}}{(\frac{x^3+x^2+5x}{x^3})}^{\frac{1}{x+1}}=\\
e^{1}=e
\]

2.5 \[(0*\infty)\]

Per a resoldre aquesta indeterminació, primer la transformarem en una altra del tipus \[\frac{0}{0}\], o bé del tipus \[\frac{\infty}{\infty}\] i després resoldrem aquesta indeterminació per l’Hôpital:

Exemple:

\[
lim_{x \to 0}[\sin x*{\frac{1}{x^2}}]\\
lim_{x \to 0}[\frac{1}{\frac{1}{\sin x}}*{\frac{1}{x^2}}]=\\
lim_{x \to 0}[\frac{1}{\frac{x^2}{\sin x}}]=\\
lim_{x \to 0}[\frac{\sin x}{x^2}]=\frac{0}{0}\\
lim_{x \to 0}[\frac{\cos x}{2x}]=\\
\frac{1}{0}=\infty
\]

2.5 \[(0^0)\]

Quan tenim una funció elevada a una altra funció, usarem logaritmes per a resoldre el la indeterminació:

\[
lim_{x \to 0}{({x+5})}^{x+1}=0^0\\
lim_{x \to 0}[\ln (x+5)^{x+1}]=\\
lim_{x \to 0}[(x+1)*\ln (x+5)]=\\
lim_{x \to 0}(x+1)*lim_{x \to 0}[\ln (x+5)]=\\
1*\ln{5}=ln{5}\\
lim_{x \to 0}{({x+5})}^{x+1}=e^{\ ln 5}=5
\]

2.6 \[( \infty^0)\]

Com en el cas anterior:

\[
lim_{x \to \infty}[\ln (x+5)^{\frac{1}{x}}]=\\
lim_{x \to \infty}[(\frac{1}{x})\ln (x+5)]=0*\infty\\
lim_{x \to \infty}(\frac{1}{x})*\frac{1}{\frac{1}{\ln (x+5)}}=\\
lim_{x \to \infty}(\frac{\ln (x+5)}{x})=\frac{\infty}{\infty}\\
lim_{x \to \infty}[\frac{d}{dx} {(\frac{\ln (x+5)}{x})}]=\\
lim_{x \to \infty}\frac{\frac{1}{(x+5)}}{1}=\\
lim_{x \to \infty}\frac{1}{(x+5)}=0
\]

3. Continuïtat d’una funció

Una funció \[f(x)\] és continua en un punt si \[f(x_o)=\lim_{x \to x_o} {f(x)}\]. Per tant, la funció ha de tenir limit i els límits laterals de la funció han de coincidir.

Exemple:

\[
f(x)
\begin{cases}
e^x \enspace si\enspace -\infty\leq x \lt -2 \\
x^2 \enspace si\enspace -2 \leq x \leq 2 \\
\end{cases}
\\[1cm]
i)\, x^2=4
\\
ii) \, \lim_{x \to -2}{e^x}\,=e^{-2}\\
\lim_{x \to -2}{x^2}\,=(-2)^2=4
\]

En l’exemple anterior, la funció té imatge en el punt on hi pot haver una possible disconitnuïtat \[x=-2\], però els límits laterals no coincideixen. Per tant, la funció és discontinua.

Un altre exemple:

\[
f(x)
\begin{cases}
4x+6 \enspace si\enspace -\infty\leq x \leq -5 \\
\frac{x^2+3}{-2} \enspace si\enspace -5 \lt x \lt 5 \\
\end{cases}
\\[1cm]
i. \, 4*(-5)+6=-14
\\
ii. \, \lim_{x \to -5}{4x+6}\,=-14\\
\lim_{x \to -5}\frac{x^2+3}{-2}\,=\frac{(-5)^2+3}{-2}=-14
\]

En aquest exemple, la funció també té imatge en el punt frontera entre les dues funcions \[x=-5\] i els límits laterals coincideixen. Per tant, la funció és continua.

i) Teorema de Bolzano

Si una funció \[f(x)\] és continua en un interval tancat \[[a,b]\] i \[f(a)\] i \[f(b)\] són de signes diferents, existeix almenys un punt \[c \in (a,b)\] tal que \[f(c)=0\].

Exemple:

Volem saber si la funció \[f(x)=x^2-2\] té almenys una arrel en l’interval tancat \[[1,2]\].

Com que és una funció polinómica, és continua en tot \[\mathbb{R}\].

\[
f(x)=x^2-2\\
f(1)=1^2-2=-1\\
f(2)=2^2-2=2\\
signf(1) \neq signf(2)
\]

Aixó vol dir que la funció SÍ té almenys una solució en aquest interval.

ii) Teorema dels valors intermedis

Si una funció \[f(x)\] és continua en un interval tancat \[[a,b]\] i \[y_0\] és un valor comprès entre \[f(a), f(b)\], \[f(x)\] té el valor \[y_0\] almenys una vegada en aquest interval.

Aquest teorema és una conseqüència del teorema de Bozano: que \[f(x)=x^2-2\] sigui \[0.25\] en l’interval tancat \[[1,2]\], és el mateix que dir que la funció s’anul·la en el punt \[x=1.5\] d’aquest interval , per exemple:

\[
f(x)=x^2-2-0.25=0
f(1.5)=(1.5)^2-2-0.25=0
\]

iii) Teorema de Weierstrass

Si una funció \[f(x)\] és continua en un interval tancat \[[a,b]\], la funció tindrà com a mínim un màxim i un mínim absolut en aquest interval.

3.1 Discontinuïtats

3.1.1 Discontinuïtat de 1a. espècie de salt determinat

i) La funció té imatge.

ii) Els límits laterals no coincideixen i són finits.

3.1.2 Discontinuïtat de 1a. espècies de salt infinit

i) La funció té imatge.

ii) Algun dels límits laterals és infinit.

3.1.3 Discontinuitat de 2a. espècie o esencial

i) La funció té imatge.

ii) Algun dels límits laterals no existeix.

3.1.4 Discontinuïtat evitable

i) La funció no té imatge, o bé

ii) la funció té imatge però no coincideix amb el límit de la funció.

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Àrees i volums

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Potències

Instruccions abans de començar

1. Definició

Una potència és una multiplicació repetida d’un mateix nombre: \[a^n: a*a*…a, \, n\] vegades. \[a\] és la base i \[n\] és l’exponent.

Exemple:

\[3^5= \, 3*3*3*3*3= \, 243\]

2. Propietats de les potències

2.1 Amb la mateixa base

PropietatExemple
\[a^n*a^m=a^{n+m}\]\[3^5*3^{-2}=3^3\]
\[a^n \div a^m=a^{n-m}\]\[3^5 \div 3^{-2}=3^7\]
\[(a^n)^m=a^{n*m}\]\[(3^5)^{-2}=3^{-10}\]
\[a^0=1\]\[3^0=1\]
\[a^1=a\]\[3^1=3\]
\[a^{-n}=\frac{1}{a^n}\]\[3^{-2}=\frac{1}{3^2}\]

2.2 Amb el mateix exponent

PropietatExemple
\[a^n*b^n=(a*b)^n\]\[3^5*2^{5}=(3*2)^5=6^5\]
\[a^n \div b^n=(a \div b)^n\]\[3^5 \div 2^{5}=(\frac{3}{2})^5\]

Per a calcular fraccions de potències, farem:

1. Descompondrem les bases compostes en factors primers.
2. Multiplicarem les potències amb la mateixa base del numerador i del denominador tenint en compte les propietats anteriors.
3. Dividirem les potències resultants de la mateix base:

Exemple:

\[
\frac{6^3*2^5*7^{-2}*25^3}{49^6*125^{-3}*16^2*3^3}=\\
\frac{(2*3)^3*2^5*7^{-2}*(5^2)^3}{(7^2)^6*(5^3)^{-3}*(2^4)^2*3^3}=\\
\frac{(2*3)^3*2^5*(5^2)^3}{(7^2)*(7^{2})^6*5^{-9}*(2^4)^2*3^3}=\\
\frac{2^3*3^3*2^5*5^6}{7^2*7^{12}*5^{-9}*2^8*3^3}=\\
\frac{2^8*3^3*5^6}{7^{14}*5^{-9}*2^8*3^3}=\\
\frac{5^{15}}{7^{14}}=5^{15}*7^{-14}
\]

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Vectors en el pla

Instruccions abans de començar

1. Definició

Un vector (\[\vec{v}\]) és un segment orientat. Per a definir un vector ens calen dos punts: un punt d’origen i i el punt de l’extrem. Un vector del pla té dos components, l’horitzontal i el vertical, que representen les unitats que s’han de desplaçar per anar de l’origen a l’extrem del vector.

A diferència d’un escalar (un nombre), un vector té quatre característiques:

(i) Mòdul (\[\left|\vec{v}\right|\]): és la longitud del segment. Per a calcular el módul d’un vector fem: \[\left|\vec{v} \right|=\sqrt{v_1^2+v_2^2}\] unitats.

Exemple:

\[\left|(3,1) \right|=\sqrt{3^2+1^2}=\sqrt{10}\] unitats.


(ii) Direcció (\[\theta\]): és la inclinació o el pendent de la recta sobre la qual està situat el vector. Dos vectors tenen la mateixa direcció si estan sobre rectes paral·leles o coincidents.

La direcció o inclinació d’un vector és l’arc tangent del component vertical del vector dividit per l’horitzontal: \[\arctan \frac{y}{x}\]-.

Exemple:

\[\alpha=\arctan\frac{1}{3}= 18.43º\]

(Vegeu l’entrada raons trigonomètriques per a saber-ne més).

(iii) Sentit: és cap a on apunta la fletxa. Pot ser positiu o negatiu.
(iv) Origen: és el punt d’on surt el vector.

2. Operacions amb vectors

2.1 Suma/resta

\[
\vec{u} = (u_{1}, u_{2}), \vec{v} = (v_{1}, v_{2})
\\
\vec{u} + \vec{v} = (u_{1}+ v_{1},u_{2}+v_{2})
\\
\vec{u} – \vec{v} = (u_{1}- v_{2}, u_{2}- v_{2})
\]

Exemple:

\[
\vec{u} = (3,1),\, \vec{v} = (1,2)\\
\vec{u} + \vec{v} = (3,1)+(1,2)=(4,3)\\
\vec{u} – \vec{v} = (3,1)-(1,2)=(2,-1)\\
\vec{v} – \vec{u} = (1,2)-(3,1)=(-2,1)\\
\].

2.2 Multiplicació

2.2.1 D’un vector per un escalar

Quan multipliquem un vector per un escalar el resultat és un altre vector paral·lel amb una longitud (mòdul) de \[k\] vegades.

\[k*\vec{v} = k*(v_{1}, v_{2}) = (k*v_{1}, k*v_{2})\]

Exemple:

\[k = -4*(3,-6) = (-12,24)\]

El component horitzontal del vector gris és de dues unitats i el vertical d’una. Al multiplicar-lo per dos, el component horitzontal del vector resultant és quatre i el vertical de dos.

2.2.2 Producte escalar de dos vectors

El producte escalar o producte punt de dos vectors és una multiplicació entre dos vectors que dóna com a resultat un escalar (nombre):

\[\vec{u}\cdot\vec{v} = (u_{1}, u_{2})\cdot(v_{1}, v_{2}) = u_{1}*v_{1} + u_{2}*v_{2}\]

Exemple:

\[(3,1)\cdot (2,-4)=(3*2+1*-4)= 2\]

Una altra manera de calcular el producte escalar entre dos vectors és:

\[\vec{u}\cdot \vec{v} =\left|\vec{u}\right|*\left|\vec{v}\right|*\cos\alpha\]

(\[\alpha\] és l’angle que formen els vectors.)

Exemple:

\[
\vec{u}=(3,1), \, \vec{v}=(2,-4), \ \alpha=81.87º \\
(3,1)\cdot(2,-4)=\left|(3,1) \right|*\left|(2,-4) \right|*cos{81.7}=\sqrt{10}*\sqrt{20}*cos{\,81.87}= 2\]

El producte escalar de dos vectors és el resultat de multiplicar un dels vectors per la projecció horitzontal de l’altra sobre el primer.

2.3 Angle entre dos vectors

Per a calcular l’angle que formen dos vectors, fem servir la definició anterior de producte escalar :

\[
\cos{\alpha} = \frac{\vec{u}\cdot\vec{v}}{\left| \vec{u} \right|*\left|\vec{v} \right|} \Rightarrow
\alpha=\arccos(\frac{\vec{u}\cdot\vec{v}}{\left|\vec{u} \right|*\left|\vec{v}\right|} )
\]

Exemple:

\[\alpha=\arccos{\frac{2}{\sqrt{10}* \sqrt{20}}}= 81.87º\]

(Vegeu l’entrada raons trigonomètriques per a saber-ne més).

El producte escalar de dos vectors perpendiculars és zero perquè \[\cos{\, 90º} =0\].

El producte escalar compleix les següents propietats:

(i) Commutativa: \[\vec{u}\cdot\vec{v} = \vec{v}\cdot\vec{u}\].
(ii) Distributiva: \[\vec{w}\cdot(\vec{u}+\vec{v}) = \vec{w}\cdot\vec{u} + \vec{w}\cdot\vec{v}\]
(iii) El producte escalar d’un vector per ell mateix és el seu mòdul al quadrat: \[\vec{v}\cdot\vec{v} = \left|\vec{v} \right|*\left|\vec{v} \right|*\cos0 = |\vec{v}|^2\].

3. Combinació lineal de vectors

Si un vector \[\vec{w}\] és combinació lineal d’un altre són dos vectors proporcionals: \[\vec{w} = k*\vec{v}\]. Un vector \[\vec{w}\] és combinació lineal de dos vectors diferents si \[\vec{w} = \mu*\vec{u} + \lambda*\vec{v}\].

Quan en un conjunt de vectors cap vectors es pot obtenir com a combinació lineal d’altres vectors diem que aquests vectors són linealment independents. La condició perquè un conjunt de vectors siguin linealment independents és:

\[\lambda_1*\vec{v_1}+\lambda_2*\vec{v_2}+…\lambda_n*\vec{v_n}=0\], sols si tots els coeficients \[\lambda\] són zero.

4. Bases

Una base són un conjunt de vectors linealment independents que poden generar tots els altres vectors del pla o de l’espai. És a dir, que qualsevol altre vector és una combinació lineal d’aquests vectors.

Al pla, dos vectors \[\vec{v_1},\vec{v_2}\] si són linealment independents i poden generar tots els altres vectors del pla ( \[B ={\vec{v_1},\vec{v_2}}\]):

\[\vec{w}=\lambda_1*\vec{v_1}+\lambda_2*\vec{v_2}\], essent \[\vec{v_1}, \,\vec{v_2}\] linealment independents.

3.1 Base ortogonal

Una base de vectors és ortogonal si els vectors que la formen són perpendiculars entre sí.

3.2 Base ortonormal

Un vector unitari (\[{\hat{v}}\]) és un vector de mòdul \[1\]: \[\hat v=\frac{\vec v}{\left ||v \right ||}\]

Per a normalitzar un vector dividim cada component pel seu mòdul:

Exemple:

\[\widehat{(5,-9)}=\frac{(5,-9)}{\sqrt{5^2+(-9)^2}}=(\frac{5}{\sqrt{106}},\frac{-9}{\sqrt{106}})\]

Quan els vectors de la base són ortogonals i normals, és una base ortonormal.

Els vectors \[(1,0)\] i \[(0,1)\] formen la base ortonormal del pla \[B={\vec{e_1}(1,0),\, \vec{e_2}(0,1)}\].

Qualsevol vector del pla és una combinació lineal d’aquests dos vectors: \[\vec{w_1}=\lambda_1*\vec{e_1}+4\lambda_2*\vec{e_2}\]

Exemple:

\[(3,2)=3*\vec{e_1}+2*\vec{e_2}\]

3.3 Coordenades d’un vector

Les coordenades d’un vector en una base són els coeficients \[\lambda_n\] del vector expressat en aquesta base.

En l’exemple anterior, les coordenades del vector (3,2) en base ortonormal expressat en la base \[B=\left\{ (5,7), (6,2) \right\}\] és el vector \[(\frac{3}{16}, \, \frac{11}{32})\]:

Exemple:

\[
(3,2)=\lambda_1*(5,7)+\lambda_2*(6,2) \\
3=5*\lambda_1+6*\lambda_2\ \\
2=7*\lambda_1+2*\lambda_2 \\
\lambda_1= \frac{3}{16} \\
\lambda_2= \frac{11}{32} \\
\]

5. Sistemes de referència

Un sistema de referència és el conjut format per una base de vectors \[\vec{u},\vec{v}\] i un origen de coordenades \[O\]: \[R = {O,[\vec{u},\vec{v}]}\].

En un sistema de referència a cada punt \[P\] del pla se li associa un vector de posició \[OP\].

(Vegeu Vectors en l’espai per a saber-ne més).

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Nombres reals

Instruccions abans de començar

Els nombres reals és el conjunt de nombres format pel conjunt dels nombres racionals i el conjunt dels nombres irracionals.

El nombres reals són un subconjunt de nombres complexos.

1. Nombres Naturals

Són els nombres que usem per a comptar: \[0, 1, 2, 3, 4, 5, … \]. El conjunt dels nombres naturals es representa per \[\mathbb{N}\].

1.1 Nombres primers

Són els nombres naturals que sols són divisibles per ells mateixos i per la unitat.

Exemple:

\[2, 3, 5, 7, 11…\]

1.2 Nombres compostos

Un nombre compost, és un nombre format pel producte de nombres primers.

Exemple:

\[
6=2*3\\
24=2^3*3\\
60=2^2*5*3\\
450=2*3^2*5^2
\]

2. Nombres enters

És el conjunt dels nombres naturals positius, negatius i el 0: \[…-3,-2,-1,0,1,2,3,…\]. El conjunt de nombres enters es representa per \[\mathbb{Z}\].

Els nombres naturals són part dels nombres enters (\[\mathbb{N} \subset \mathbb{Z}\]).

3. Nombres racionals

Són els nombres decimals generats per una fracció que anomenem fracció generatriu\[ \frac{a}{b}\]. \[a,b\] són nombres enters i \[b \neq 0\]. Els conjunt de nombres racionals es representa per \[\mathbb{Q}\].

Exemple:

\[\frac{21}{10}=2.1, \, \frac{3}{2}=1.5\].

Els nombres enters també són racionals perquè els podem expressar en forma de fracció: \[2 = \frac{2}{1}\]. Per tant, els nombres enters són un subconjunt dels racionals (\[\mathbb{N} \subset \mathbb{Z} \subset \mathbb{Q}\]).

Els nombres decimals dels quals en podem trobar una fracció generatriu són:

3.1 Decimals exactes

Els decimals exactes són els nombres decimals que tenen una quantitat exacta de decimals.

Exemple:

\[2.345\], té tres decimals
\[0.9\], té un decimal
\[5.129837\], té sis decimals

Per a calcular la fracció generatriu d’un decimal exacte (\[2.345\]), fem el següent:

i) Escrivim el nombre sense comes al numerador: \[2\, 345\]

ii) El dividim per \[10 \] elevat al nombre de decimals que tingui: \[\frac{2\, 345}{10^3}=\frac{2\, 345}{1\, 000}\].

iii) Calculem la fracció irreductible: \[\frac{469}{200}…\]

Exemple:

\[1.75= \frac{175}{10^ 2} = \frac{7}{4}\].

3.2 Decimals periòdics purs

Els decimals periòdics purs són nombres amb decimals que es repeteixen indefinidament. Representem aquests decimals (període) amb un accent circumflex (^) al damunt.

Exemple:

\[
2.33333… \rightarrow 2. \hat 3 \\
0.66666… \rightarrow 0. \hat 6 \\
8.97979… \rightarrow 8. \widehat {97} \\
\]

Per a calcular la fracció generatriu dels nombres periòdics hem d’eliminar el període.

En en el cas dels periòdics purs, multipliquem en nombre per \[10\] elevat al nombre de decimals del període i al resultat li restem la part entera del nombre:

Exemple:

\[
n=56. \widehat{987} \\
1000*n= 56\, 987. \widehat{987}\\
n \hspace{1cm}= \hspace{0.8cm}56.\widehat{987}\\
999*n \hspace{0.2cm}=\hspace{0.2cm}56931.0\\
n=\frac{56931}{999}
\]

La forma ràpida de calcular la fracció generatriu és:

i) Escrivim al numerador la diferència entre el nombre sense coma i el nombre fins al període: \[56\, 987-56=56\, 931\]

ii) Escrivim al denominador tants 9 com decimals té el període: \[999\]

iii) Calculem al fracció irreductible: \[\frac{56\, 931}{999}=\frac{56\, 931}{999}\]

Exemple:

\[
1.23232323…= 1.\widehat {23} \\
\frac{123 – 1}{99} = \\
\frac{122}{99}
\]

En aquest exemple, el nombre sense la coma és \[123\], el període és \[\widehat{23}\], el nombre fins al període és l’\[1\] i el període té dos decimals.

3.3 Decimals periòdics mixts

Un nombre periòdic mixt, és un nombre amb una part dels decimals exacte i una altra de periòdica.

Per a calcular la fracció generatriu eliminem el període multiplicant el nombre decimal per \[10\] elevat al nombre de decimals i al resultat li restem el nombre format per la part entera i els decimals exactes:

Exemple

\[
n=56.9 \widehat{87} \\
1000*n= 56\, 987. \widehat{87}\\
-\\
10*n \hspace{0.4cm}=\hspace{0.6cm}569.\widehat{87}\\
———\\
990*n \hspace{0.4cm}=\, 56 \,418.0
\\
n=\frac{56\, 418}{990}
\]

Per a calcular la fracció generatriu, fem:

i) Escrivim al numerador la diferència entre el nombre sense coma i el nombre fins al període: \[56\, 987-569=56\, 418\]

ii) Escrivim al denominador tants 9 com decimals té el període i tants zeros com decimals tingui l’avantperíode: \[990\]

iii) Calculem al fracció irreductible: \[\frac{56\, 418}{900}=\frac{9\, 403}{150}\]

Exemple:

\[1.5787878…= 1.5\widehat{78} = \\
\frac{157 – 15}{900} =\\
\frac{142}{900} = \\
\frac{71}{450}
\]

En aquest exemple, el nombre sense la coma és \[1578\], l’avantperíode és \[5\] i el període és \[\widehat 78\] i el nombre fins al període és l’\[1\]. L’avantperíode té un decimal exacte i el període dos.

4. Nombres irracionals

Són els decimals infinits no periòdics. Com que no podem trobar-ne la fracció generatriu, no són racionals. Els conjunt de nombres irracionals es representa per \[\mathbb{I}\].

Exemple:

\[\pi, e\], qualsevol arrel no exacta com \[\sqrt{2}, \sqrt{5}, \sqrt{1.34}\].

5. Nombres reals

És el conjunt de nombres racionals i els irracionals. El conjunt de nombres reals es representa per \[\mathbb{R}\].

Per tant, \[\mathbb{N} \subset \mathbb{Z} \subset \mathbb{Q} \subset \mathbb{R}, \mathbb{I} \subset \mathbb{R}\].

Els nombres reals es representen a la recta real.

5.1 Representació a la recta real

i) Per a representar un nombre enter (\[\mathbb{Z}\]) a la recta real, la dividim en dues parts i a la dreta hi coloquem el nombre enters positius (\[\mathbb{N}\]) i a l’esquerra en negatius:

ii) Per a representar un nombre racional (\[\mathbb{Q}\]), primer calcularem la fracció generatriu i després la representaren a la recta real.

Les fraccions poden ser pròpies o impròpies:

En una fracció pròpia, el numerador és més petit que el denominador i, per tant, el nombre decimal serà un nombre entre \[0\] i \[1\] (p.e: \[\frac{4}{5}=0.8\]).

En una fracció impròpia, el numerador és més gran que el denominador i, per tant, el resultat és més gran que u (p.e \[\frac{5}{2}=2.5)\]. Les fraccions impròpies són els nombre mixtos (\[\frac{5}{2}=2+\frac{1}{2}\]).

Exemple:

Calculem la fracció (pròpia) generatriu:

\[
0.75=\frac{75}{100}=\frac{3}{4}
\]

Per a representar la fracció (pròpia) a la recta real:

i) Dibuixem una línia qualsevol i la dividem en tantes parts iguals com indiqui el denominador, unim el darrer punt amb l’u i tracem paral·leles des de cada punt fins que tallin la recta real per tal de dividir el segment \[ 0-1\] en parts iguals.

Si la fracció generatriu és impròpia, usarem el matexi procediment:

Exemple:

\[
1.75=\frac{175}{100}=\frac{7}{4}=2+\frac{3}{4}
\]

iii) Per a representar un nombre irracional, farem servir el Teorema de Pitàgores:

Exemple:

\[
\sqrt{2}=\sqrt{1^2+1^2}
\\
\sqrt{3}=\sqrt{(\sqrt{2})^2+1^2}
\]

6. Intervals

És un segment de la recta real que obtenim quan la fitem per dos extrems. L’extrem de l’esquerra és l’extrem inferior i el de la dreta el superior. La diferència entre els dos extrems és l’amplitud de l’interval.

Un extrem és obert quan format no part de l’interval i tancat si en forma part. Un interval amb els dos extrems oberts és un interval obert. Si té un extrem obert i l’altra tancat és un interval semiobert i si tots dos són tancats és un interval tancat.

Exemple:

Escriurem els intervals anteriors amb notació algebraica de la següents forma:

\[-3\leq x\leq +2,\, -3\leq x \lt +2,\, -3\lt x\lt +2\]. En una semirecta, l’extrem infinit sempre és un extrem obert (p.e, \[(- \infty \lt x \leq +2]\]).

Escriurem els intervals anteriors amb notació d’interval de la següents forma:

\[\left[ -3,+2\right], \, \left] -3,+2\right], \left] -3,+2\right[\]. \[ ]n , n[\] o bé \[(n , n)\] significa que l’extrem és obert i \[ [n , n] \] vol dir que l’extrem és tancat. En una semirecta, un extrem és obert i l’altre tancat: \[(-\infty, +2]\]).

7. Notació científica

És un nombre expressat segons la notació \[N*10^a\]. \[N\] és un nombre decimal amb la part entera d’un sol dígit diferent de zero i \[a\] és un nombre enter.

Usem la notació científica per a expressar d’una manera més entenedora els nombres molt grans o molt petits.

Exemple:

\[
1 236 598 485 963=\, 1.236598485963*10^{+12} \\
0.0000000002568=\, 2.568*10^{-9}
\]

En el primer cas, hem desplaçat la coma 12 posicions cap a l’esquerra, és a dir, hem dividit el nombre per \[10^{-12}\]. Per tant, per a mantenir l’equivalència del nombre, l’hem multiplicat per \[10^{+12}\].

En el segon cas, hem desplaçat la coma 9 posicions cap a la dreta, és a dir, hem multiplicat el nombre per \[10^{+9}\]. Per tant, per a mantenir l’equivalència del nombre, l’hem dividit per \[10^{-9}\].

7.1 Operacions

Per a multiplicar o dividir dos nombres en notació científica, multipliquem o dividim els nombres i les potències de deu. Si el resultat no té la forma de notació científica, el transformarem perquè la tingui.

Exemple:

\[
2.56 10^{+5}*3.72 10^{-3}=\\
(2.56*3.72)*(10^{+5}*10^{-3})=\
9.4116*10^{+2}
\]

Per a sumar o restar nombre en notació científica, les potències de deu han de tenir el mateix exponent. Si l’exponent no és igual, transformarem un dels dos nombres perquè ho siguin.

Exemple:

\[
2.56 10^{+5}+3.72 10^{-3}=\\
(256 000 000 10^{-3}+3.72 10^{-3}=\\
256000003.7 10^{-3}=\\
2.560000037 10^{5}
\]
  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Trigonometria

Instruccions abans de començar

Definició

La trigonometria és l’àrea de les matemàtiques que estudia la relació entre els costats i els angles dels triangles.

S’aplica sols als triangles rectangles, tot i que ens serveix per a resoldre qualsevol mena de triangle.

La paraula prové del grec: tri (tres), gono (angle) i metria (mesura).

Classificació dels triangles

Un triangle és una figura geomètrica plana de tres costats i tres angles.

Podem classificar els triangles segons els angles o els costats que els formen.

Segons els angles que els formen, es classifiquen en acutangles, rectangles i obtusangles.

Segons els costats que els formen, es classifiquen en isòsceles, equilàters i escalens.

(Vegeu l’entrada càlcul de l’àrea d’un polígon per a saber-ne més).

Mesura d’angles

Els angles tenen diferents unitats de mesura. La més coneguda és el grau sexagesimal. En una circumferència divida en graus sexagesimals cada quart de circumferència són 90º i una volta sencera són 360º.

El radià és la unitat d’angle del SI. Un radià és l’angle que té un arc de circumferència igual al radi \[s=r\].

Com que la longitud de qualsevol circumferència és \[L=2\pi*r \Rightarrow \, 2\pi=\frac{L}{r}\].

Això vol dir que la longitud de qualsevol circumferència conté \[2\pi\] vegades el radi.

Cada partició d’un radi de la longitud d’una circumferència és un radià.

Quan mesurem els angles en radians, cada quart de circumferència són \[\frac{\pi}{2}\] radians (escrit \[rad\]). Una volta sencera són \[2\pi \enspace rad\] o simplement \[2\pi\].

Per passar de graus sexagesimals a radians usem el factor de conversió \[360º = 2\pi \, rad\].

Exemple:

\[30º.\frac{2\pi}{360º} = \frac{\pi}{6}\, rad\].

Els angles notables (més importants) són: \[0º\, (0\, rad),\, 30º\ (\frac{\pi} {6} \, rad), \, 45º\, (\frac{\pi}{4} \, rad), \,60º [latex]\frac{\pi}{6}\] \, 90º \, \[(\frac{\pi}{2} \, rad)\].

Raons trigonomètriques

Una raó o proporció trigonomètrica és el quocient de la longitud de dos costats d’un triangle rectangle.

Definim les raons trigonomètriques fonamentals o bàsiques per a un angle qualsevol de la circumferència goniomètrica (la circumferència per a mesurar angles) com:

\[sin \, \alpha= \frac {catet \, oposat}{hipotenusa}\\\]
\[cos \, \alpha= \frac {catet \, contigu \, o \, adjacent}{hipotenusa}\]

Per a qualsevol triangle rectangle també es compleix que:

\[
hipotenusa^2 = catet \, oposat^2 + catet \, adjacent^2
\,
(a^2=b^2+c^2)
\]

I la relació derivada:

\[tan \, \alpha= \frac {catet \, oposat}{catet \, contigu\, o\, adjacent}\]

Les resta de relacions (proporcions o raons) trigonomètriques derivades del sinus i cosinus d’un angle són:

\[
cosecant \, d’ \alpha \,(csc \, \alpha) =\frac{1}{sin \, \alpha}= \frac{a}{b}
\\
secant \, d’ \alpha \,(sec \, \alpha) =\frac{1}{cos \, \alpha}=\frac{a}{c}
\\
cotangent \, d\, ‘ \alpha \, (cot \, \alpha) = \frac{1}{tan \, \alpha}=\frac{c}{b}
\]

Exemple:

Si \[a = 5, \,b = 3, \,c = 4\], llavors

\[
\sin\, \alpha = \frac{b}{a} = \frac{3}{5} = 0.6\\
\cos\, \alpha = \frac{c}{a} = \frac{4}{5} = 0.8\\
\tan\,\alpha = \frac{b}{c} = \frac{3}{4} = 0.75\\
\csc\, \alpha = \frac{a}{b} = \frac{5}{3} = 1.6667\\
\sec\, \alpha = \frac{a}{c} = \frac{5}{4} = 1.25\\
\cot\, \alpha = \frac{c}{b} = \frac{4}{3} = 1.333
\]

Les funcions inverses ens serveixen per a trobar l’angle sabent els valor de la funció.

Exemple:

\[
\alpha=\ arcsin \, \alpha\, (\sin^{-1} \, \alpha); \,
\arcsin{0.6} \,(\sin^{-1}{0.6})=36.87º
\\
\alpha=\ arccos \, \alpha\, (\cos^{-1} \, \alpha); \,
\arccos{0.6} \,(\cos^{-1}{0.6})=53.13º
\\
\alpha=\ arctan \, \alpha\, (\tan^{-1} \, \alpha); \,
\arctan{0.6} \,(\tan^{-1}{0.6})=30.96º
\]

I la taula de relacions trigonomètriques notables és:

\[0º (0 \, rad)\]\[30º (\frac{\pi}{6} \, rad)\]\[45º (\frac{\pi}{4} \, rad)\]\[60º (\frac{\pi}{3} \, rad)\]\[45º (\frac{\pi}{2} \, rad)\]
\[\\sin \, \alpha\]\[0\]\[\frac{1}{2}\]\[\frac{\sqrt2}{2}\]\[\frac{\sqrt3}{2}\]\[1\]
\[\\cos \, \alpha\]\[1\]\[\frac{\sqrt3}{2}\]\[\frac{\sqrt2}{2}\]\[\frac{1}{2}\]\[0\]
\[\\tan \, \alpha\]\[0\]\[\frac{1}{\sqrt3}\]\[1\]\[{\sqrt3}\]\[\infty\]

Reducció d’angles al primer quadrant

Reducció d’angles al primer quadrant

La reducció d’un angle al primer quadrant consisteix en transformar un angle de més de 90º a un altre del primer quadrant que tingui la mateixa obertura.

Un angle més gran de 360º es pot transformar en un angle de la primera volta de la següent manera:

Si \[\alpha= 1 285º\]: el quocient de \[1 285 \div 360= 3\] i el residu és \[205º\]. Això vol dir que \[1 285º\] equivalen a 3 voltes senceres a la circumferència més 205º addicionals a la quarta volta.

Un cop hem determinat quan val l’angle de la darrera volta incompleta, fem la reducció d’aquest angle al primer quadrant. Observant el gràfic superior, veiem que:

Per a un angle de segon quadrant: \[\theta_{q2}=180º – \theta_{q1}\\\]
Per a un angle de tercer quadrant: \[\theta_{q3}= 180º+\theta_{q1}\\\]
Per a un angle de quart quadrant: \[\theta_{q4}= 360º – \theta_{q1}
\].

Ailant \[\theta_1\], tenim la reducció de l’angle al primer quadrant.

Exemple:

Si \[\theta_{q2} = 135º \, \Rightarrow \, \theta_{q1}=180º – 35º = 45º\\\]
Si \[\theta_{q3} = 200º \, \Rightarrow \, \theta_{q1}=200º – 180º = 20º\\\]
Si \[\theta_{q4} = 350º \, \Rightarrow \, \theta_{q1}=360º – 350º =10º\]

I els signes de les relacions trigonomètriques de cada quadrant són:

\[sin \, \theta_{q1}: +, \, cos \, \theta_{q1}: +, \, tan \, \theta_{q1}: +\]
\[sin \, \theta_{q2}: +, \, cos \, \theta_{q2}: -, \, tan \, \theta_{q2}: \, –\]
\[sin \, \theta_{q3}: -, \, cos \, \theta_{q3}: -, \, tan \, \theta_{q3}: +\\
sin \, \theta_{q4}: -, \, cos \, \theta_{q4}: +, \, tan \, \theta_{q4}: \, –\]

Resolució de triangles

Semblança de triangles

Dos triangles són semblants quan es compleix que:

1. Els seus angles són iguals: \[\hat{A} = \hat{A’}, \hat{B} = \hat{B’}, \hat{C} = \hat{C’}\], i que
2. Els seus costats són proporcionals: \[\frac{a}{a’} = \frac{b}{b’} = \frac{c}{c’}\].

Triangles semblants

Resoldre un triangle consisteix a trobar el valor de tots els seus costats i angles. Els diferents triangles que haurem de resoldre són:

i) Un triangle rectangle,
ii) un triangle inscrit en un altre triangle
iii) un triangle obtusangle.

Per a resoldre els triangles anteriors farem servir la trigonometria i la semblança de triangles:

i) Un triangle rectangle:

Per a resoldre un triangle rectangle ens calen, o bé dos costats, o bé un costat i un angle. Farem servir les relacions trigonomètriques sinus, cosinus, tangent i el teorema de Pitàgores:

Exemple:

\[c=3, \, \hat B=30º \Rightarrow \, a=\frac{c}{cos\, 30º}= 2 \sqrt 3, \, b=\sqrt{a^2-c^2}=\sqrt 3\]

Exemple:

\[c=3, \,a=2\sqrt3 \Rightarrow \, b=\sqrt{a^2-c^2}=\sqrt 3, \, \hat B=tg^{-1}(\frac{b}{c})=30º\]

Per a trobar l’angle complementari del \[\hat B\] farem \[90-\hat B=60º\].

ii) Dos triangles rectangles inscrits:

En aquest cas, farem la tangent de cada triangle rectangle i resoldrem el sistema pel mètode d’igualació:

Exemple:

\[
x=5 m, \, \hat B=40º, \, \hat C=20º, \, (L=?, \, h=?) \\
\begin{cases}
\tan \hat B=\frac{h}{L}\\
\tan \hat C=\frac{h}{L+x}
\end{cases} \\
h=\tan \hat B*L=\tan \hat C*(L+x)\\
L=\frac{\tan \hat C*x}{\tan \hat B-\tan \hat C }\\
L=\frac{tan 20º*5}{tan 40º-tan 20}=3.83 m\\
h= \tan \hat B*L=tan 40º*3.83= 3.21 m
\]

iii) Un triangle obtusangle:

Usarem també el mètode anterior:

Exemple:

\[
L=15 m, \, \hat A=40º, \, \hat B=20º, \, (x=?, \, h=?) \\
\begin {cases}
\tan \hat A=\frac{h}{L-x}\\
\tan \hat B=\frac{h}{x}
\end {cases}\\
x=\frac{L*tan \hat A}{tan \hat A+\tan \hat B}\\
x=\frac{15*(tan 40º)}{tan 40º+tan 20º}=10.46 m\\
h=x*\tan \hat B= 10.46*tan 20º=3.81 m
\]

Altres mètodes de resolució

Teorema del cosinus

Fem servir el teorema del cosinus si coneixem tres costats o dos costats i l’angle que els separa. També el podem usar per a calcular l’angle que els separa si coneixem dos costats adjacents.

Qualsevol triangle d’angles \[\hat{A}, \hat{B}, \hat{C}\] i costats \[a, b, c\] compleix que (teorema del cosinus):

\[a^2 = b^2 + c^2 – 2*b*c\cos\hat{A}\]
\[b^2 = a^2 + c^2 – 2*a*c*\cos\hat{B}\]
\[c^2 = a^2 + b^2 – 2*a*b*\cos\hat{C}\]

Exemple:

Si coneixem els tres costats (ens cal esbrinar els tres angles): \[a = 7, b = 3, c = 6\]

Trobem dos angles:

\[
a^2 = b^2 + c^2 – 2*b*c*\cos\hat{A}\\
7^2 = 3^2 + 6^2 – 2*3*6*\cos\hat{A}\\
\cos\hat{A} = -\frac{7^2-3^2-6^2}{2*3*6}=\frac{1}{9}\\
\hat{A} = \cos^{-1}{(\frac{1}{9})}=96.38º
\]

Exemple:

Si coneixem dos costats i l’angle que el separa: \[a = 7, b = 3, \hat C=58º\]

\[
c^2 = a^2 + b^2 – 2*a*b*\cos\hat{C}\\
c^2 = 7^2 + 3^2 – 2*7*3*\cos\hat{58}\\
c=5.99 m
\]

Per a trobar \[\hat A, \, \hat B\], seguim el procediment anterior:

\[
\hat A=\cos^{-1}{\frac{a^2-b^2-c^2}{-2*b*c}}=93.38º\\
\hat B=\cos^{-1}{\frac{b^2-a^2-c^2}{-2*a*c}}=25.21º
\]

Teorema del sinus

Qualsevol triangle d’angles \[\hat{A}, \hat{B}, \hat{C}\] i costats \[a, b, c\] compleix que: \[\frac{a}{\sin\hat{A}} = \frac{b}{\sin\hat{B}} = \frac{c}{\sin\hat{C}}\]

NOMENCLATURA TRIANGLE ESTANDAR

Usem el teorema del sinus quan coneixem, o bé dos costats i l’angle oposat d’un dels costats coneguts, o bé dos angles i un costat oposat d’un dels angles coneguts del triangle.

Exemple:

Coneguts un costat i dos angles: \[\hat{A} = 62º, \hat{B} = 47º, c = 9\]

Trobem l’angle que falta sabent que tots tres sumen 180:

\[\hat{C} = 180 – 62 – 47 = 71º\]

Apliquem el teorema del sinus per trobar els altres dos costats:

\[
\frac{a}{\sin\hat{A}} = \frac{b}{\sin\hat{B}}= \frac{c}{\sin\hat{C}}\\
\frac{a}{\sin 62º}=\frac{b}{\sin 47} = \frac{9}{\sin71º}\\
\frac{a}{\sin 62º} = \frac{9}{\sin71º}\\
a = 9*\frac{\sin 62}{\sin 71}=8.4\\
\frac{b}{\sin 47} = \frac{9}{\sin71º}\\
b = 9*\frac{\sin 47}{\sin 71}=6.96
\]

Teorema de l’altura

\[h^2 = m*n\]

Teorema del catet

\[c^2 = a*m\]

Equacions trigonomètriques

Per a resoldre equacions trigonomètriques hem d’usar les identitats trigonomètriques.

(Vegeu l’entrada equacions trigonomètriques per a saber-ne més).

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.