Instruccions abans de començar
1. Definició
Un vector (→v) és un segment orientat. Per a definir un vector ens calen dos punts: un punt d’origen i i el punt de l’extrem. Un vector del pla té dos components, l’horitzontal i el vertical, que representen les unitats que s’han de desplaçar per anar de l’origen a l’extrem del vector.

A diferència d’un escalar (un nombre), un vector té quatre característiques:
(i) Mòdul (|→v|): és la longitud del segment. Per a calcular el módul d’un vector fem: |→v|=√v21+v22 unitats.
Exemple:
|(3,1)|=√32+12=√10 unitats.
(ii) Direcció (θ): és la inclinació o el pendent de la recta sobre la qual està situat el vector. Dos vectors tenen la mateixa direcció si estan sobre rectes paral·leles o coincidents.
La direcció o inclinació d’un vector és l’arc tangent del component vertical del vector dividit per l’horitzontal: arctanyx-.
Exemple:
α=arctan13=18.43º(Vegeu l’entrada raons trigonomètriques per a saber-ne més).
(iii) Sentit: és cap a on apunta la fletxa. Pot ser positiu o negatiu.
(iv) Origen: és el punt d’on surt el vector.
2. Operacions amb vectors
2.1 Suma/resta
→u=(u1,u2),→v=(v1,v2)→u+→v=(u1+v1,u2+v2)→u–→v=(u1−v2,u2−v2)Exemple:
→u=(3,1),→v=(1,2)→u+→v=(3,1)+(1,2)=(4,3)→u–→v=(3,1)−(1,2)=(2,−1)→v–→u=(1,2)−(3,1)=(−2,1).


2.2 Multiplicació
2.2.1 D’un vector per un escalar
Quan multipliquem un vector per un escalar el resultat és un altre vector paral·lel amb una longitud (mòdul) de k vegades.
k∗→v=k∗(v1,v2)=(k∗v1,k∗v2)Exemple:
k=−4∗(3,−6)=(−12,24)
El component horitzontal del vector gris és de dues unitats i el vertical d’una. Al multiplicar-lo per dos, el component horitzontal del vector resultant és quatre i el vertical de dos.
2.2.2 Producte escalar de dos vectors
El producte escalar o producte punt de dos vectors és una multiplicació entre dos vectors que dóna com a resultat un escalar (nombre):
→u⋅→v=(u1,u2)⋅(v1,v2)=u1∗v1+u2∗v2
Exemple:
(3,1)⋅(2,−4)=(3∗2+1∗−4)=2Una altra manera de calcular el producte escalar entre dos vectors és:
→u⋅→v=|→u|∗|→v|∗cosα(α és l’angle que formen els vectors.)
Exemple:
→u=(3,1),→v=(2,−4), α=81.87º(3,1)⋅(2,−4)=|(3,1)|∗|(2,−4)|∗cos81.7=√10∗√20∗cos81.87=2El producte escalar de dos vectors és el resultat de multiplicar un dels vectors per la projecció horitzontal de l’altra sobre el primer.
2.3 Angle entre dos vectors
Per a calcular l’angle que formen dos vectors, fem servir la definició anterior de producte escalar :
cosα=→u⋅→v|→u|∗|→v|⇒α=arccos(→u⋅→v|→u|∗|→v|)
Exemple:
α=arccos2√10∗√20=81.87º(Vegeu l’entrada raons trigonomètriques per a saber-ne més).
El producte escalar de dos vectors perpendiculars és zero perquè cos90º=0.
El producte escalar compleix les següents propietats:
(i) Commutativa: →u⋅→v=→v⋅→u.
(ii) Distributiva: →w⋅(→u+→v)=→w⋅→u+→w⋅→v
(iii) El producte escalar d’un vector per ell mateix és el seu mòdul al quadrat: →v⋅→v=|→v|∗|→v|∗cos0=|→v|2.
3. Combinació lineal de vectors
Si un vector →w és combinació lineal d’un altre són dos vectors proporcionals: →w=k∗→v. Un vector →w és combinació lineal de dos vectors diferents si →w=μ∗→u+λ∗→v.

Quan en un conjunt de vectors cap vectors es pot obtenir com a combinació lineal d’altres vectors diem que aquests vectors són linealment independents. La condició perquè un conjunt de vectors siguin linealment independents és:
λ1∗→v1+λ2∗→v2+…λn∗→vn=0, sols si tots els coeficients λ són zero.
4. Bases
Una base són un conjunt de vectors linealment independents que poden generar tots els altres vectors del pla o de l’espai. És a dir, que qualsevol altre vector és una combinació lineal d’aquests vectors.
Al pla, dos vectors →v1,→v2 si són linealment independents i poden generar tots els altres vectors del pla ( B=→v1,→v2):
→w=λ1∗→v1+λ2∗→v2, essent →v1,→v2 linealment independents.

3.1 Base ortogonal
Una base de vectors és ortogonal si els vectors que la formen són perpendiculars entre sí.

3.2 Base ortonormal
Un vector unitari (ˆv) és un vector de mòdul 1: ˆv=→v||v||
Per a normalitzar un vector dividim cada component pel seu mòdul:

Exemple:
^(5,−9)=(5,−9)√52+(−9)2=(5√106,−9√106)Quan els vectors de la base són ortogonals i normals, és una base ortonormal.
Els vectors (1,0) i (0,1) formen la base ortonormal del pla B=→e1(1,0),→e2(0,1).
Qualsevol vector del pla és una combinació lineal d’aquests dos vectors: →w1=λ1∗→e1+4λ2∗→e2
Exemple:
(3,2)=3∗→e1+2∗→e2
3.3 Coordenades d’un vector
Les coordenades d’un vector en una base són els coeficients λn del vector expressat en aquesta base.
En l’exemple anterior, les coordenades del vector (3,2) en base ortonormal expressat en la base B={(5,7),(6,2)} és el vector (316,1132):
Exemple:
(3,2)=λ1∗(5,7)+λ2∗(6,2)3=5∗λ1+6∗λ2 2=7∗λ1+2∗λ2λ1=316λ2=11325. Sistemes de referència
Un sistema de referència és el conjut format per una base de vectors →u,→v i un origen de coordenades O: R=O,[→u,→v].
En un sistema de referència a cada punt P del pla se li associa un vector de posició OP.
(Vegeu Vectors en l’espai per a saber-ne més).
Quant a l'autor