Bloc

Nombres complexos

Instruccions abans de començar

Definició

Un nombre complex té la forma \(z=a+bi\). Diem que \(a\) és la part real del nombre i \(b\) és la part imaginària del nombre (per exemple, \(1 – i, 3 + \sqrt{5}i, -7 + 5i, -\frac{3}{4} – 4i, \sqrt{2} + i\)). \(a\) i \(b\) són nombres reals. \(i\) és part de la solució de l’equació \(x^2=-1=i^2\).

Els nombres complexos es van inventar per a poder calcular les arrels negatives d’exponent parell (\(\sqrt{-4}, \, \sqrt[6]{-100}\), etc.) que no tenen solució en el conjunt dels nombres reals \(\mathbb{R}\).

Però si definim un nombre nou de manera que el seu quadrat sigui negatiu haurem resolt el problema. Aquest nombre és \(i = \sqrt{-1}\) i el seu quadrat val \(-1\):

Veiem-ho amb un exemple:

\(
x^2 + x + 1 = 0:
\\
x=\frac{-b\pm\sqrt{b^2-4ac}}{2a}
\\
\frac{-1\pm\sqrt{1^2-4*1*1}}{2*1}
\\
\frac{-1 \pm \sqrt{-3}}{2}
\\
\frac{-1 \pm \sqrt{3i^2}}{2}
\\
\frac{-1 \pm i\sqrt{3}}{2}
\)

Representació gràfica

Per a representar els nombres reals fem servir la recta real, però per a representar gràficament els nombres complexos ens calen dues dimensions i hem de fer-ho al pla.

Situarem la part real d’un nombre complex (\(a\)) a l’eix d’abcisses i la part imaginària (\(b\)) a l’eix de ordenades.

Per exemple, si volem representar:
\(
\color{red}{z = 2 + 1i\, (a=2, b=1)}\\
\color{blue}{z = -2 + 1i\, (a=-2, b=1)}\\
\color{green}{z = -2 – 1i\, (a=-2, b=-1)}\\
\color{magenta}{z = 2 – 1i\, (a=2, b=1)}
\)

REPRESENTACIO GRAFICA D'UN NOMBRE COMPLEX

Notació

Binòmica

La forma binòmica (\(z = a + bi \, ( a,b \in \mathbb{R}\)) és la forma més habitual de representar un nombre complex. Existeixen dos casos especials de nombres complexos:

  • Reals purs \(b = 0, \, z=a\): són els nombres reals \(\mathbb{R}\). Per tant, els nombres reals són un subconjunt dels nombres complexos \(\mathbb{C}\).

    Exemple: \(z=2+0i=2\)
  • Imaginaris \(a = 0, \, z=bi\): són els imaginaris purs.

    Exemple: \(z=0-3i=-3i\)

El conjugat d’un nombre complex \(z\) és \(\bar{z} = a – bi\). L’obtenim canviant el signe de la part imaginària.

Quan resolem equacions de segon grau de discriminant negatiu les solucions són sempre dos nombres complexos conjugats (\(z\) i \(\bar{z}\)). Diem que \(z\) i \(\bar z\) són les solucions conjugades de l’equació.

L’oposat d’un nombre complex \(z\) és aquest nombre canviat de signe, \(-z= -(a + bi) = -a – bi\).

Polar

La notació d’un nombre complex en forma polar és \(z=r_{\alpha}\).

  • El mòdul de \(z\) és la distància que hi ha entre el punt \(P(a,b)\) i l’origen de coordenades. Coincideix amb el radi de la circumferència: \(r = |z| = \sqrt{a^2 + b^2}\).
  • L’argument de \(z\) és l’angle que forma el vector associat al punt \(z\) amb l’eix de les \(x\): \(\alpha=\arctan ( \frac{b}{a})\).

Tranformacions

Per a canviar entre la notació binòmica i la polar, fem el següent:

REPRESENTACIO GRAFICA NOMBRES COMPLEXOS

De binòmica a polar:

\(
r=\sqrt{a^2+b^2}\\
\alpha=arctan(\frac{b}{a})\)

REPRESENTACIO GRAFICA NOMBRES COMPLEXOS

De polar a binòmica:

\(
a=r*cos \alpha\\
b=r*sin \alpha
\)

Trigonomètrica

La notació trigonomètrica d’un nombre complex \([z=r*(\cos \alpha \pm i\sin \alpha)]\) s’obté substituint \(a\) i \(b\) per les expressions trigonomètriques respectives \(a=r*cos \alpha, \,b=r*sin \alpha\):

\(z =(a \pm bi)=(r*cos \alpha \pm r*sin \alpha)=r*(\cos \alpha \pm i\sin* \alpha)\).

Operacions

Les operacions bàsiques entre dos nombres complexos \(z_{1} = a + bi\) i \(z_{2} = c + di\), són:

En forma binòmica

Suma/ resta

\(z_{1} + z_{2} = (a + bi) + (c + di) = (a + c) + (b + d)i\)
\(z_{1} – z_{2} = (a + bi) – (c + di) = a + bi – c – di = (a – c) + (b – d)i\)

Exemple:

\( (3 + 4i)+(-2 + 5i) = [(3-2)+(4+5)i]=(1+9i)\\ (3 + 4i)-(-2 + 5i) = [(3+2)+(4-5)i]=(5-1i)\\ \)

Producte

\(
z_{1}*z_{2} = (a + bi)(c + di) = ac + adi + bci + bdi^2 =\\
ac + adi + bci – bd = (ac – bd) + (ad + bc)i
\)

Exemple:

\( (3 + 4i)*(-2 + 5i)=3*(-2)+3*5i+4i*(-2)+4i*5i=\\ -6+15i-8i+20i^2=6-20+15i-8i=-14+7i \)

Divisió

Com en el cas dels radicals o dels vectors, tampoc sabem dividir dos nombres complexos. Per a convertir el denominador en un nombre real i poder fer la divisió, fem servir la identitat notable \((x-a)*(x+a)=(x)^2-(a)^2\) :

\(\frac{z_{1}}{z_{2}} = \frac{(a + bi)}{(c + di)} = \frac{(a + bi)}{(c + di)}\frac{c – di}{c – di} = \frac{(a + bi)(c – di)}{(c + di)(c – di)} = \frac{(a + bi)(c – di)}{c^2 + d^2} = \frac{(ac + bd) + (bc – ad)i}{c^2 + d^2} = \frac{ac + bd}{c^2 + d^2} + \frac{bc – ad}{c^2 + d^2}i\)

Exemple:

\( \frac{(3 + 4i)}{(-2 + 5i)}=\frac{(3 + 4i)}{(-2 + 5i)}*\frac{(-2-5i)}{(-2 -5i)}= \\ \frac{(3 + 4i)*(-2+5i)}{(-2+5i)*(-2 – 5i)}=\frac{(14-23i)}{(-2)^2-(5i)^2}= \\ \frac{(14-23i)}{4-25i^2}=\frac{(14-23i)}{29}=\frac{14}{29}+\frac{-23}{29}i \)

En forma polar

Suma/ resta

La suma i la resta de dos nombres complexos es fa sempre en forma bionòmica, no es pot fer en forma polar.

Producte

\(z_{1}*z_{2} = r_{\alpha}*s_{\beta} = (r*s)_{\alpha + \beta}\).

El mòdul del nombre complex resultant és el producte dels mòduls i l’argument és la suma dels arguments.

Exemple:

\(6_{35}*8_{25}=(6*8)_{35+25}=48_{60}\)

Divisió

\(\frac{z{1}}{z_{2}} = \frac{r_{\alpha}}{s_{\beta}} = (\frac{r}{s})_{\alpha – \beta}\).

És a dir, el mòdul del nombre complex resultant és el quocient dels mòduls, i l’argument és la resta dels arguments.

Exemple:

\(40_{35} \div 8_{25}=(\frac{40}{8})_{35-25}=5_{10}\)

Potències

\( (r_{\alpha})^n = (r^n)_{n\alpha}\).

Exemple:

\((5_{53})^3=(5^3)_{3*53}=125_{159}\)

Radicació

Per a fer la radicació d’un nombre complex primer el transformarem a la forma polar: \(r=\sqrt{a^2+b^2} \, \alpha=arctan(\frac{b}{a})\). A continuació, farem la radiació de la següent manera:

\(
\sqrt[n]{r}_{\alpha}=s_{\beta} \, \Rightarrow r_{\alpha}=(s^n)_{n\beta}\\
\begin {cases}
r =s^n \, \Rightarrow s=\sqrt[n]{\left|r \right |}\\
\alpha=n*\beta \, \Rightarrow \beta= \frac{\alpha}{n}
\end {cases}
\).

\(\beta_n=\frac{\alpha+2\pi*k}{n}\), o bé \(\beta_n=\frac{\alpha+360*k}{n} \, (k=0,1,2…)\)

Exemple:

Volem calcular \(\sqrt[3]{-8} \, ,(n=3, r=-8,\alpha=\pi/180º \, rad)\)

i) Transformem el nombre de forma binòmica \((-8,0)\) a polars:

\(
r=\sqrt{-8)^2+(0)^2}=8\\
\alpha=\arctan {\frac{0} {-8}}=180º
\).

ii) Calculem el mòdul de les arrels:

\(
s=\sqrt[3]{|-8|} = 2
\).

iii) Calculem els angles:

\(
\beta=\frac{\alpha}{n}=\frac{180}{3}=60º \, (\frac{\pi}{3}):\\
\beta_{1}=\frac{\pi+2\pi*0}{3}=\frac{1\pi}{3}, \,\frac{180+360*0}{3}=60º\\
\beta_{2}=\frac{\pi+2\pi*1}{3}=\pi, \, \frac{180+360*1}{3}=180º\\
\beta_{3}=\frac{\pi+2\pi*2}{3}=\frac{5\pi}{3}, \, \frac{180+360*2}{3}=300º
\)

I les arrels són:

\( 2_{\pi/3}=\, 2_{60º}= \, 1 + i\sqrt{3}\\ 2_{\pi}=\, 2_{180º}=\, -2\\ 2_{\frac{5\pi}{3}}=\, 2_{300º}=\,1 – i\sqrt{3} \)

Si les representem, es forma un triangle regular (equilàter). Aquesta és una propietat general de les arrels, Les solucions formen polígons regulars de \(n\) costats:

ARRELS NOMBRES COMPLEXOS
  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Determinants

Instruccions abans de començar

Definició

Un determinant és la suma dels productes de cada element d’una fila (o columna) pels de les altres files (o columnes). Cada producte sols pot tenir un element de cada fila (o columna).

Per a entendre millor aquesta definició, vegeu com es fa el càlcul de determinants per Sarrus d’una matriu \(A_{3*3}\).

Un determinat és un valor associat a una matriu quadrada. Un determinant és únic per a cada matriu.

Els determinants van ser introduïts inicialment a l’àlgebra per a resoldre la determinació del nombre de solucions d’un sistema d’equacions lineals.

Interpretació geomètrica

Les imatges dels vectors formen un paral·lelogram. El paral·lelogram definit per les files de la matriu anterior és el que té vèrtexs en \((0, 0), (a, b), (a + c, b + d), (c, d)\). El valor absolut \(ad-bc\) és l’àrea del paral·lelogram.

El valor absolut del determinant juntament amb el signe és l’àrea orientada al paral·lelogram. L’àrea orientada és la mateixa que l’àrea habitual, excepte que és negativa quan l’angle del primer al segon vector que defineix el paral·lelogram gira en sentit horari (regla de la mà dreta).

Els dos vectors d’una matriu \(u ≡ (a, b),v ≡ (c, d)\) representen els costats del paral·lelogram. L’àrea amb signe es pot expressar com \(\vec{| u |}.\vec{| v |}.sin θ\), que és l’alçària per la base del paral·lelogram o l’àrea del paral·lelogram.

Si representem aquesta expressió en funció de l’angle complementari de \(theta\): \(\vec{| u ⊥ |}.\vec{| v |}.cos θ ′\), que és el producte escalar dels vectors \(\vec{ u ⊥}, \vec{ v}\). És a dir,\( (− b, a).(c,d)=ad-bc.\)

DEERMINANT AREA PARAL·LELOGRAM

Propietats dels determinants

Les propietats dels determinants ens faciliten el seu càlcul. Aquestes propietats s’apliquen tant a les columnes com a les files de la matriu:

  • Si bescanviem dues files o columnes d’una matriu, el valor del determinant canvia de signe.

    \(\begin{vmatrix}1 & 6\\9 & 5\end{vmatrix}=5-54=-49\)
    \(\begin{vmatrix}9 & 5\\1 & 6\end{vmatrix}=54-5=+49\)
  • Quan multipliquem o dividim una fila o columna per un nombre, el resultat del determinant queda multiplicat o es dividit per aquest nombre.

    \(\begin{vmatrix}\color{red}3*1 & 6\\ \color{red}3*9 & 5\end{vmatrix}
    =
    \begin{vmatrix}\color{red}3 & 6\\ \color{red}{27} & 5\end{vmatrix}
    =
    5*3-27*6=-147\)
  • Quan a una fila (o columna) se li suma una combinació lineal d’una altra fila (o columna), el valor del determinant ni canvia.

    \(
    \begin{vmatrix}1 & 6\\9 & 5\end{vmatrix}
    \\
    C_2=C_2-2*C_1
    \\
    \begin{vmatrix}1 & \color {red}{6-2}\\ 9 & \color{red}{5-18}\end{vmatrix}
    =
    \begin{vmatrix}1 & \color {red}4\\ 9 & \color {red}{-13}\end{vmatrix}
    =
    -13-36=-49\)
  • Quan una fila (o columna) és nu·la, el valor del determinant serà zero.

    \(\begin{vmatrix}0 & 6\\ 0 & 5\end{vmatrix}
    =
    0*5-6*0=0\)
  • Quan una fila (o columna) és combinació lineal d’altres files (o columnes), el determinant val zero.

    \(\begin{vmatrix}1 & 6\\8 & 48\end{vmatrix}
    =
    48*1-6*8=0\)

Cálcul de determinants

Gauss-Jordan

L’algorisme de Gauss-Jordan aplicat a una matriu és el resultat de multiplicar-la per un nombre finit de matrius elementals. 

Un cop hem fet la triangulació de la matriu per aquest mètode, el determinant de la matriu és el producte dels elements de la diagonal de la matriu.

\( \begin{bmatrix} 1 & {-3} & {-1}\\ 1 & -4 & -3\\ 0 & 1 & 1 \end{bmatrix} \\ F_2=F_1-F_2 \\ \begin{bmatrix} \color{blue}1 & -3 & -1\\ \color{red}0 & \color{red}1 & \color{red}2\\ 0 & 1 & 1 \end{bmatrix} \\ F_3=F_2-F_3 \\ \begin{bmatrix} \color{blue}1 & -3 & -1\\ 0 & 1 & 2\\ \color{red}0 & \color{red}0 & \color{red}1 \end{bmatrix} \\ F_2=2F_3-F_2 \\ \begin{bmatrix} 1 & -3 & -1\\ \color{red}0 &\color{red} -1 &\color{red} 0\\ 0 & 0 &\color{blue}1 \end{bmatrix} \\ F_1=F_3+F_1 \\ \begin{bmatrix} \color{red}1 & \color{red}{-3} &\color{red} 0\\ 0 &{-1} &0\\ 0 & 0 & \color{blue}1 \end{bmatrix} \\ F_1=3F_2-F_1 \\ \begin{bmatrix} \color{red}{-1} &\color{red} 0 &\color{red} 0\\ 0 &\color{blue}{-1} & 0\\ 0 & 0 & 1 \end{bmatrix}\)

I per tant,

\(\begin{vmatrix} 1 & {-3} &{-1}\\ 1 & -4 & -3\\ 0 & 1 & 1 \end{vmatrix} = \begin{vmatrix} -1 & 0 & 0\\ 0 & -1 & 0\\ 0 & 0 & 1 \end{vmatrix} = 1\)

Fórmula de Laplace

Segons el teorema de Laplace, el determinant d’una matriu és la suma dels determinants dels adjunts de qualsevol fila (o columna) de la matriu:

\(\begin{vmatrix} \color{red}1 & -3 & {-1}\\ \color{red}1 & -4 & -3\\ \color{red}0 & 1 & 1 \end{vmatrix} = \color{red}+1*\begin{vmatrix} -4 & {-3}\\ 1 & -1 \end{vmatrix} \color{red}-1*\begin{vmatrix} -3 & -1\\ 1 & 1 \end{vmatrix} \color{red}+0*\begin{vmatrix} -3 & -1\\ -4 & -3 \end{vmatrix} = \\ \color{red}+1*\color{red}{-1}-1*-2+\color{red}0*5=1 \)

El signe de l’adjunt d’un element \(a_{ij}\) és \((-1)^{i+j}\):

\( sign(a_{11})=(-1)^{1+1}=+\\ sign(a_{12})=(-1)^{1+2}=-\\ sign(a_{13})=(-1)^{1+}=+\\ …\\ sign(a_{ij})=(-1)^{i+j} \)

Sarrus

Si

\( A_{3*3} = \begin{bmatrix} a_{11}&a_{12}&a_{13}\\ a_{21}&a_{22}&a_{23}\\ a_{31}&a_{32}&a_{33}\end{bmatrix} \)

el \(det(A)\) usant el mètode de Sarrus és:

\( \begin{bmatrix} \color{red}1&\color{green}{-3}&\color{blue}{-1}\\ \color{blue}1&\color{red}{-4}&\color{green}{-3}\\ \color{green}0&\color{blue}0&\color{red}1\end{bmatrix} = +(1*-4*1+1*1*-1+-3*-3*0)=-5 \\ \begin{bmatrix}\color{green}1&\color{blue}{-3}&\color{red}{-1}\\ \color{blue}1&\color{red}{-4}&\color{green}{-3}\\ \color{red}0&\color{green}0&\color{blue}1\end{bmatrix} = -(0*-4*-1+1*1*-3+1*-3*-3)=-6\\ \)

I llavors, \(|A|=\)-5-(-6)=1.

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Abans de començar…

Per a fer una cerca al bloc

  1. Escriviu a la caixeta de cerca la paraula. (→)
  2. Us apareixeran diferents entrades que la contenen.
  3. Feu Ctrl+F per a cercar la paraula a la pàgina.
  4. Si s’ha trobat més d’una pàgina, feu Ctrl+F a cada pàgina.

Consells per a estudiar bé

  • Dorm i menja bé.
  • Manté al dia l’horari i l’agenda personal d’estudi i un sistema d’arxiu ordenat i pulcre.
  • Fes una planificació futura com a mínim amb dues setmanes d’antelació dels deures i exàmens.
  • No memoritzis amb la intenció de només aprovar exàmens i cerca paraules al diccionari per comprendre els materials d’estudi.
  • Memoritzar és duplicar la feina, tampoc garanteix l’aprovat i podria ser la causa de situacions catastròfiques en els teus estudis.
  • Fes els deures i estudia el que has fet a classe a diari. Si fas l’ESO o Batxillerat i no estudies cada dia, podries tenir dificultats importants en els teus estudis.
  • Presenta els treballs, llegeix els llibres que se t’assignen i no xerris a classe.
  • No estudiïs per treure només un cinc, estudia per treure un deu.
  • Fes els deures i els exàmens sense nervis i repassa els exercicis abans d’entregar-los.
  • Prepara les consultes i dubtes que tinguis abans de venir reforç per aprofitar-ne millor les hores.
  • Porta els teus propis llibres, ordinador portàtil, calculadora, bolígrafs, llapis, gomes d’esborrar i tot el material necessari per fer la classe i marca’ls amb el teu nom.
  • Desconnecta el mòbil o posa’l en mode avió abans d’entrar a classe.
  • Aixeca el braç cada vegada que tinguis un dubte i t’atendrem tan aviat com ens sigui possible.
  • Les classes de reforç són un ajut pels teus estudis i un premi per a tu … aprofita-les.
  • Els resultats depenen sobretot de la teva dedicació personal diària i de la teva capacitat personal i, per tant, no podem garantir-te l’aprovat, però si treballes com a un professional és molt probable que aprovis.

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Càlcul de l’àrea i el volum d’un poliedre

diseño web
Un poliedre està format per la unió de diverses cares poligonals.

Els poliedres poden ser regulars o irregulars.

Entre els poliedres irregulars hi ha el prismes i les piràmides.

PRISMES: Un prisma és un poliedre amb dues bases poligonals (té un polígon en cada base). Les cares laterals són paral·lelograms (quadrilàters amb els costats oposats paral·lels).

Per a calcular l’àrea lateral d’un prisma, fem:

\(A_{prisma}=Perímetre*alçària=n*c*h\)

L’àrea de la base es calcula mitjançant les fórmules per a calcular l’àrea d’un polígon:

\(A_{base}=\frac{2*n*c*ap}{2}=n*c*ap\)

Si el costat del prisma és 8 cm, l’apotema fa 3 cm i l’alçària del prisma són 10 cm, l’àrea del prisma serà:

\(A_{prisma}=n*c*h+n*c*ap=5*8*10+5*8*3=520 , cm^2\)

Per a calcular el volum del prisma fem:

\(V_{prisma}=A_{base}*alçària=n*c*ap*h=5*8*3*10= 1 , 200 , cm^3\)
diseño web

PIRÀMIDES: una piràmide és un poliedre que té un base poligonal i cares triangulars. Les cares convergeixen en un vèrtex.

Per a calcular l’àrea de la base d’una piràmide, fem:
\(A_{base}=\frac{n*c*ap}{2}\)

I per a calcular l’àrea lateral, fem:
\(A_{lateral}=n*àrea_{triangle}\)
Per a calcular l’àrea de cada triangle de l’àrea lateral de la piràmide, fem:

\(A_{triangle}=base*alçària=\frac{c*h}{2}\)

I l’àrea lateral és:

\(A_{lateral}=base*alçària*n=\frac{c*h*n}{2}\)

Per tant, l’àrea de la piràmide és:

\(A_{piràmide}=A_{base}+A_{lateral}=\frac{n*c*ap}{2}+\frac{c*h*n}{2}\)

El volum d’una piràmide és un terç de l’àrea del volum del prisma d’igual base i alçària:

\(V{pirámide}=\frac{A_{base}*h}{3}\)
  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Càlcul de l’àrea d’un polígon

A continuació, veurem com calcular l’àrea i el perímetre dels polígons. Per a poder tancar una línia poligonal cal que el polígon tingui com a mínim tres costats (la circumferència n’és una excepció). Per tant, els polígons més senzills són els triangles.

TRIANGLES:

Classifiquem els triangles segons els seus angles en: ACUTANGLES, OBTUSANGLES I RECTANGLES.

Recordeu que un angle acutangle és menor de 90º, un de rectangle fa exactament 90º i un d’obtusangle fa més de 90º. Un angle pla fa exactament 180º

Un triangle acutangle té tots els seus angles aguts. Un de rectangle té un angle de 90º. I un triangle obtusangle té un angle de més de 90º:

Classifiquem els triangle segons els seus costats com :

La fórmula per a calcular l’àrea de qualsevol triangle és:

\(A=\frac{b*h}{2}\)
area del triangle

QUADRILÀTERS: són polígons de quatre arestes.

quadrilaters

Polígons regulars: són els polígons que tenen tots els costats i tots els angles iguals.

La fórmula per a calcular-ne l’àrea és: \(A=\frac{Perímetre*Apotema}{2}\)

De fet, tot i que diem polígons regulars als polígons de més de quatre costats, un quadrat o un triangle equilàter també són polígons regulars i podem calcular-ne l’àrea fent servir la fórmula anterior.

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Volum d’un poliedre

Volum: és l’extensió de l’espai que ocupa un objecte.

VOLUM D'UN POLIEDRE

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Perímetre

Perímetre: és la longitud total del costats d’un polígon. En la figura de sota, el perímetre és la suma de la longitud de tots els costats.

PERIMETRE
  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Àrea (d’un polígon)

Àrea o superfície: és l’extensió del pla que ocupa un objecte.

AREA D'UN POLIGON

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Polígon inscrit

Polígon inscrit: és un polígon els vèrtexs del qual estan situats sobre la circumferència. Si el polígon és regular, els radis de la circumferència i el polígon coincideixen.

POLIGON INSCRIT

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Polígon circumscrit

Polígon circumscrit: és un polígon els costats del qual són tangents a una circumferència. Si el polígon és regular, el radi del polígon i de la circumferència coincideixen,

  • Tens dubtes? Vols saber-ne més? T’agradaria que publiquéssim algun tema del teu interès? Has trobat algun error?

    Envia’ns un comentari sense compromís i et respondrem tan aviat com ens sigui possible.